dilluns, 23 de febrer de 2009

RECAIGUDA I NOU INTENT, AIXÍ ÉS LA VIDA

Una bona colla de setmanes feia que no escrivia. Vaig arribar al Nadal molt motivat, vaig gaudir de poder entrenar-me a les Aigües, amb en Josep Maria, en Joan i companyia. Vaig veure que un 5.000 em pot aportar moltes alegries, moltes sensacions positives...tot i que l'acabi amb la llengua fora.
Però no vaig poder acabar bé l'any. No per molèsties, que n'hi havia però eren suportables, sinó per un refredat que em va trencar la línia ascendent que duia. Sé que costa de creure però vaig trigar gairebé un mes a treure-me'l de sobre. Lògicament, aleshores ja tornava a ser a Madrid.
A casa, amb l'el·líptica regalada per un veí del meu germà Llorenç, vaig iniciar una vegada més, el retorn. Ja n'havia provat al gimnàs, d'el·líptiques, però tenir-la a casa s'ha convertit en una comoditat brutal. Sèries de televisió, partits de futbol, informatius...afegeixes lleure a l'esport que estàs fent.
Havia d'arribar el dia que tornés a córrer. Reconec que ho vaig fer empès pel sobrepès amb què començava l'any: de tornada d'un soparet vaig treure la bàscula de l'armari i em vaig escandalitzar: 71,6 kgs!!!
D'ençà d'aquell dia he començat a recuperar-me, en tots els sentits i ara sumo un parell de setmanetes rodant 12 kms cada dia que surto. Abans de sortir al carrer faig deu minuts d'el·líptica i els dies que no corro potser m'hi estic una hora i quart.

I avui he decidit anar més enllà. M'he trobat molt bé, no he sentit dolorets (sé que vindran quan acceleri una mica) i m'han vingut ganes de tirar-me a la piscina. D'aquí a quinze dies vull córrer la Mitja Marató de Fuencarral, vull veure si en sóc capaç, no m'importa el ritme. Gairebé ja no recordo les sensacions de fer una mitja...