diumenge, 8 de novembre de 2009

LA VIDA ET SORPRÈN, TAMBÉ POSITIVAMENT, QUAN MENYS T'HO ESPERES

Parlava ahir sobre l'anèmia sense avís que m'havia afectat la setmana passada, així com sobre les opcions de fer alguna cosa a Moratalaz, avui. I, com les sorpreses de la vida també poden ser positives, avui he viscut una jornada excel.lent. He fet el millor temps de la temporada, en el millor moment, a 15 dies de la marató, en la tercera mitja que corro i després de l'ensurt anèmic. He acabat 12è, amb un temps d'1h15'45", a 3'35" de mitjana!!! (http://www.forevent.es/resultados/moratalaz09/media.html). Ja vaig dir que no havia de mirar enrere, cap als números de temporades anteriors, així que, mirant cap endavant, Saragossa'09 se'm presenta amb grans expectatives. A Moratalaz he sortit darrere del segon grup, tot i que el ritme dels primers no era gaire millor que el meu. Quan ha arribat la primera pujadeta la selecció s'ha fet més evident. He anat tota l'estona amb un noi del club d'atletisme d'Almagro i, a poc a poc, hem anat recollint cadàvers. Feia vent i hem col.laborat tots dos per igual en els relleus (quin gust trobar algú que no escatima esforços!!!). No ens hem separat fins al km.19, quan ens ha enxampat una de les víctimes anteriors...que s'havia recuperat i volava cap a l'arribada. Allà he canviat una mica i el meu company de cursa s'ha quedat enrere. Sensacions positives, optimisme i ganes, moltes ganes de seguir entrenant-me i que arribi el gran dia!!!

2 comentaris:

jag75 ha dit...

Enhorabona Sebas!
mare meva, com estàs de forma: sensacional.
a encara aquestes dues setmanetes com cal i a donar-ho tot a saragossa.
una abraçada crack

Sebas Guim ha dit...

Gràcies senienc!!! Ja t'explicaré...Ànims a tu també.