dijous, 19 de novembre de 2009

TRES DIES DE CALMA I A PUNT PER A LA GRAN BATALLA

He deixat passar el temps. Una setmana i mitja sense esriure, descansant, pensant...i entrenant, és clar. La setmana passada vaig pujar a Navacerrada a fer un últim entrenament llarg. La idea era fer 30 quilometrets, però em vaig topar amb el déu eòlic per excel.lència i vaig rendir-me als 21 (això es pot fer als entrenaments, només als entrenaments). No em va deixar mal cos la renúncia, a aquestes alçades estic preparat per a qualsevol cosa.
El cas és que en tres dies serem a Saragossa, buscant recuperar les bones sensacions d'una marató. A Madrid'09 em vaig retrobar amb la distància, però l'estat de forma era pèssim. Ara l'he preparat a consciència i espero un millor resultat.
Correré amb les quatre barres, però una samarreta nova, que l'antiga ja està molt trillada i em deixava feridetes sota les aixelles.. Espero que l'estrena em doni ales i m'ajudi en tot allò que m'he deixat sense fer pel camí.
Sense esperar miracles, confio que duimenge surti el sol, no faci vent i pugui tenir una bona cursa. I també en Marc, en Bonastre i tots aquells que gosin aventurar-se en aquesta meravellosa aventura.
Sort a tothom!!!

2 comentaris:

mario badia ha dit...

Molta sort diumenge, Sebas.

Ja saps que diuen, qui fa el que pot no està obligat a més.

Et vaig veure a Mollerussa i ho vas fer realment bé. Em va agradar la samarreta que portaves. A veure com serà la nova.
Jo sempre que surti del país em poso la quatribarrada i, deixant a banda el País Basc, un dels llocs on em va animar més "como catalan" va ser a Madrid08.

Sort.

Mario

Sebas Guim ha dit...

La samarreta ha acabat sent igual que la que ja tenia. La canviava perquè pensava que la rentadora me l'havia estretat...però lamentablement he estat jo el que s'ha enxamplat.
A part de la meva Catalunya, també sóc un enamorat d'Euskadi en general i Donosti en particular.
Gràcies, Mario.