CADA COP MÉS FI

D'avui en cinc setmanes correré la marató de Frankfurt. Tinc la base aconseguida però el que queda per fer és el més sacrificat. Les quatre pròximes setmanes marcaran realment el que pugui fer el 31 d'octubre. Ara és quan he d'apretar de debò. Ahir vaig fer el primer test de 32 kms, amb les esperades set voltes al circuit de la Casa de Campo. La setmana passada no me'n vaig anar gaire content, em vaig fondre abans d'hora. Ahir no va passar el mateix. Primera volta de tempteig, en 16'14, i la resta ja totes per sota dels 4 min/km. La progressió va ser absoluta, des del primer a l'últim gir: 16'14, 15'55, 15'50, 15'45, 15'41, 15'40 i 15'13, per a un temps final de 1h 50'18". No vaig tenir cap problema muscular, de cansament, calor, fred, pluja...res de res. Vaig arribar a l'inici de la setena volta amb totes les forces intactes. Un cop allà, però, se'm va fer bastant dura l'última pujada i no vaig poder apropar-me als 15' pelats (ja cauran), tot i que l'últim quilòmetre el vaig fer en 3'39. La mitjana dels 28 kms és de 3'56.3.
Aquí és quan començo a mirar referències d'altres maratons. Fa uns mesos, en la preparació per a Barcelona'2010, el millor temps el vaig aconseguir a tres setmanes de la marató (1h49'02") i a aquestes alçades de preparació feia un minut més del que he fet avui. Estic en els temps que volia estar, les referències són bones.
Però el que queda, com deia, és el més dur. Ara em mantindré en les set voltes. La idea és anar baixant els temps, setmana a setmana, i intentar-me apropar al màxim a l'1h 46' 20" del 2006, l'1h 47' 35" del 2005 o l'1h 49'07" del 2004.
Ja m'estic cansant només de pensar-hi. Vaig a prendre una Coca-Cola i a gaudir amb la Fórmula 1, a veure si em recupero.