dilluns, 26 de setembre del 2011

BONA EVOLUCIÓ, OPTIMISME MODERAT

No m’ha pogut el desànim habitual que m’arrosseguen les lesions. Sé que la periostitis no es cura d’avui per demà, però estic fent tot el que és a les meves mans per escurçar la convalescència. Els primers dies de la setmana vaig anar rodant suau, intentant interpretar bé el dolor i les possibilitats de continuar corrent. D’aquesta manera, de dimarts a divendres vaig sortir quatre vegades, per sumar 32 quilòmetres decebedors. Començava tots els entrenaments amb un somriure als llavis, sense sentir cap tipus de dolor i il•lusionat que potser tot plegat hauria estat un malson. Però a mida que anava avançant s’anava carregant la cama i el mal tornava a fer aparició.
Dissabte i diumenge vaig canviar els plans i vaig tornar a pujar a l’el•líptica, el meu consolador per a les èpoques de lesions. Vaig suar de valent, sense impactes, durant algunes horetes, en les quals vaig fer 80 kms. M’encanta l’el•líptica, però quan m’hi exercito durant més de mitja hora l’entrenament es converteix en un avorriment. Just al contrari que quan surto a córrer, que gaudeixo més a partir dels trenta minuts. Però és el que hi ha.

Tot plegat ho combino amb nombrosos estiraments, dues sessions de massatges diaris, amb les seves corresponents dosis de gel i antiinflamatoris. Aquest matí he tornat al terreny de proves i, després de mitja hora a l’el•líptica, he sortit a córrer al parc. Les sensacions inicials han estat molt millors que les de la setmana passada, però no han trigat a arribar els símptomes que em recordaven que estic lesionat. Tot i això han estat més minsos que altres vegades. Això no ho soluciono aquesta setmana, però tinc confiança que no s’allargui gaire més enllà...

També ha patit lesions, al llarg de la seva carrera esportiva el meu gran ídol atlètic, Haile Gebrselassie. Avui, a la Marató de Berlín, ha vist com un kenià, Patrick Makau, li treia el rècord del món que tenia des de l’any 2008. Les 2h3’59” han passat a la història. El somni de baixar de dues hores és una mica més a prop. Makau ha repetit triomf a Berlín i ha aturat el cronòmetre a les 2h3’38”. Gebre s’ha mantingut competitiu fins al km. 27, per sota dels 3min/km. Però afectat per problemes respiratoris, el campió etíop ha hagut d’abaixar el ritme (primer) i abandonar, al quilòmetre 35. Tot això, no es rendeix. Assegura que presentarà batalla per intentar guanyar-se una plaça per poder participar als Jocs de Londres de l’any que ve, on posaria fi a la seva carrera esportiva.

Des del “tornar_a_córrer”, homenatge al Gran Gebre i felicitats al nou rei de la distància, Patrick Makau.



3 comentaris:

david ha dit...

Va Sebas, ànims.
T'entenc perfectament, tots em estat o estarem en algun moment lesionats.
Paciència.
Encara que és molt fàcil de dir però molt cardat quan t'hi trobes...

Xavi ha dit...

Amb la bondat que fas i el metòdic que ets fent la recuperació que toca, segur que et recuperaràs més sràpid que el Puyol... El Puyol de fa uns anys, vull dir, perquè el d'ara no es recupera ni a la de tres, i quan es recupera, es torna a fer mal.!!

joan ha dit...

Encara en estat de xoc per la lamentable notícia de la teva baixa per Donosti. Les gavilles i el xuleton sense tu no seran el mateix, la marató si...I si convoquem una nova jornada de vaga per aquell finde.
Salut fiera,i a recuperar-se ràpid.