dijous, 5 d’abril de 2012

I MICAH TRUE DECIDEIX DESCANSAR

Diuen les cròniques que després d'haver-lo estat buscant durant uns quants dies, en una recerca en què van participar més de vuitanta persones, dissabte passat van trobar mort Micah True, l'etern Caball Blanc, el corredor sense límits, l'amic de la tribu dels Tarahumares. Estava al costat d'un rierol, amb els peus dins l'aigua. Havia sortit a córrer, com feia habitualment, amb la seva ampolla d'aigua. Diuen que es va perdre però es fa difícil de creure, si algú coneixia bé lla zona fronterera entre el desert d'Arizona i Nou Mèxic era en Caball Blanc.


L'àlies amb què era conegut li van posar els seus amics indis tarahumares, que li van fer un petit raconet en el seu món. D'ells va aprendre una infinitat de coses que, a poc a poc, va anar adaptant a la seva forma de vida. Compartir centenars de quilòmetres amb els homes que corrien descalços, de sol a sol, acaba marcant. La seva història va sortir a la llum gràcies al best seller d'en Christopher Mc Dougall, Nascuts per córrer (ed. La Campana), un llibre polèmic que va obrir nombrosos debats sobre quin és el calçat més adequat per córrer. El moviment barefoot que s'ha posat de moda els últims anys ho ha aconseguit, en bona part, gràcies a l'èxit de l'obra de Mc Dougall. En Cavall Blanc ja no hi és però el seu record seguirà per sempre entre nosaltres. Un mite per als ultramaratonians. Que aixequi la mà aquell que, en el transcurs d'una ultra (o qualsevol altra prova de llarga distància) no ha deixat volar la imaginació per uns instants i s'ha traslladat a Nou Mèxic per córrer al seu costat.


Amb la pluja dels últims dies el terreny està tovet. Qui vulgui homenatjar en Micah True ho té millor que mai.
Descansi en pau.


Cap comentari: