dissabte, 7 d’abril de 2012

MARATÓ DE SABLES 2012, TRET DE SORTIDA

Tal dia com avui, ara fa un any, estava fet un flam enmig d'una cua eterna, en ple desert del Sàhara, esperant que m'arribés el torn perquè els jutges de la Marató de Sables em fessin el control de material amb què anava a disputar la prova. L'obligatori (sac, roba, llanterna, aliments...) i l'accessori (en el meu cas, una càmera minidv per al reportatge que posteriorment s'emetria al Temps d'Aventura, d'Esport 3. Avui hauran passat per aquest tràmit els participants de l'edició 2012 i el meu record va per a ells.


L'exèrcit marroquí, estrictament uniformat, vigila l'arribada al campament

He fet un cop d'ull al llistat d'inscrits i hi he trobat  un parell de participants de "la meva quinta", l'Ismael Driss Mohamed, corredor de Ceuta (gran nivell el seu) i el meu amic i company de jaima, l'argentí Luis René Menéndez. L'home més divertit de tot el campament, de 67 anys, l'any passat va haver d'abandonar en el transcurs de la quarta etapa, la llarga, de 82 kms, per culpa d'un nombre indeterminat de ferides als peus. Li va quedar una espina clavadeta i moltes ganes de repetir. Diu que té ganes de sentir, en primera persona, allò que va veure que vam sentir la resta quan vam creuar l'última línia d'arribada.



Dos campaments en un (tendes blanques per a l'organització, negres, per als participants)
  Sé dels nervis que estaran patint, de les ganes que tindran que demà al matí es doni el tret de sortida. Avui, durant tot el dia, hi haurà hagut grans homenatges amb el menjar de l'última nit. A partir d'aquest punt, les restriccions (cadascú la seva) es notaran. Les visites a tendes veïnes a la recerca d'un tall d'embotit s'aniran fent habituals.



Samarreta impecable...abans de començar, no va acabar igual

Seguir-ho des de l'escalfor de casa (a la nit es passa fred) no serà el mateix. Però intentaré gaudir-ne al màxim. Va ser una de les experiències de la meva vida. Ja sabem que la primera vegada, sempre és especial. Recordar moments com els de les dues pròximes fotografies em posa la pell de gallina.


Descans amb la Mònica Aguilera i l'Àngel Moreno, dos nius d'experiències

Un regal d'en Jaume Amiel durant l'etapa llarga

Grans records que, en breu, altres corredors tindran ocasió de viure. Molta sort a tothom.

4 comentaris:

Joan Castellà ha dit...

Aquest any i tinc un parell d´amics de Calella que la fan . Saps d´alguna plana web on es puguin veure les classificacions cada etapa ?

Sebas Guim ha dit...

darbaroud.com
Com es diuen els amics?

Joan Castellà ha dit...

Gràcies ! Es diuen Felip Santaren i Alex Garcia .

JoU_DiViSion ha dit...

Molt interessant!!

Esta en el punt de mira...

Gràcies