dilluns, 27 d’agost de 2012

MOTIVANTS MILLORES A LA PRETEMPORADA


No es poden prendre com una evolució real, però les millores que visc cada pretemporada m’animen a seguir creient que tot és possible. Fan que il•lusionar-se sigui més senzill. Surts a rodar, tens referències d’altres dies, saps que són lentes, però cal superar-les. Ho fas. Feina feta.

Acabo de tancar la tercera setmana d’entrenaments i cada dia m’estic trobant millor, tant de cames com de respiració. Han estat tres setmanes en què he anat augmentant el nombre de quilòmetres: 48-67-81. Però més enllà del volum, moc les cames amb una freqüència més ràpida i faig les gambades més llargues...sense repercussió negativa en els isquiotibials (també és cert que, en aquest sentit, tampoc he experimentat una evolució positiva, els problemes són allà, segueixo tractant-los, vaig amb compte, no canto victòria).

Aquesta darrera setmana he fet dos 5.000, al Retiro. Sense forçar, només per anar veient com vaig i per buscar aquella millora de què parlava. Venia d’haver fet 10K en 44’25”, és a dir, a una mitjana de 4’26”. Dimarts vaig fer el 5K en 21’46” (+-4’21”), dijous vaig fer-lo en 20’42” (+-4’8”). Lluny de valorar el ritme, que fa riure, valoro l’evolució i les sensacions. La tercera columna que sosté aquesta setmana tan motivant la vaig construir dissabte, amb les dues primeres sèries de 1.000 de la temporada. Les vaig fer al Retiro, amb una recuperació d’un minut entre totes dues. El resultat, 3’46”-3’45”!!! Per primera vegada vaig córrer, encara que només fos un quilòmetre, a un ritme semblant al de la marató. Ara “només” em faria falta aguantar aquest ritme durant 41 quilòmetres més...un plantejament del tot erroni, a no ser que aquell que se’l faci vulgui acabar decebut. No és el meu cas. Prefereixo seguir avançant pas a pas.