diumenge, 4 de novembre de 2012

TEST SOTA LA PLUJA. TU ETS JONC O ALZINA?

Les coses no sempre surten com volem i sovint ens hem de readaptar, sobre la marxa, a les condicions adverses que se'ns presenten. La faula del jonc i l'alzina em va ensenyar que com més flexible sigui, millor capacitat d'adaptació als canvis tindré. Ahir, a la Casa de Campo, vaig ser jonc i vaig superar una bona prova de foc (...potser seria més fidel als fets si digués "una bona prova de pluja"), de cara a la Marató de Donosti.
Cada vegada que pujo al cerro Garabitas a fer voltes al circuit ho visc com un dia especial. I si el número de voltes previstes és 7, la jornada es converteix en quelcom molt més especial, és senyal que tinc una marató molt a prop.
A mi les set voltes m'agrada fer-les en progressió, de menys a més, de la primera a la darrera. Ahir va ser un d'aquells dies en què les coses no van acabar de sortir. Vaig anar a "el Templo" amb l'Uri Bruguera, que també es prepara per córrer a Sant Sebastià. Les previsions del temps ja havien avançat que el dia no seria bo...i es van ajustar a la realitat: aiguat intens, dia dolent per córrer.
Potser va ser pel fred o per les ganes de començar a patir l'entrenament (28 kms a ritme+2 kms d'escalfament+2) però la primera volta la vam fer massa ràpid. Jo marcava el ritme, no hi ha exucses. En cap test de 28k havia fet un primer gir a 15'41", ni tan sols quan volava preparant les maratons de 2.36. Però ahir em vaig embalar. La primera, plafff!!! En tota la cara. Vaig decidir afluixar el ritme però sense passar-me, per situar-me a la velocitat que creia que m'anava bé. Dues voltes a 15'48" van convertir-se en un bon ritme a tenir en compte. Havíem d'anar esquivant bassals cada cop més grans, però ens en sortíem prou bé. La quarta volta va sortir un pèl millor, 15'45", gràcies a un bon ritme a la pujada (fins aleshores, aquells 300 metres els havíem fet sense modificar gaire la intensitat).
En el començament de la cinquena volta vaig anar a buscar el gel, a la butxaca amb cremallera que hi ha a la part del darrere del pantaló. Plaffffffffffffffffff!!! La segona. Els pantalons eren plens de fang, la cremallera era plena de fang i les mans se'm van quedar plenes de fang. Òbviament, el gel era també, ple de fang. L'operació neteja va durar una estona i va requerir d'uns esforços que es van veure reflectits en el temps.Dos quilòmetres a 4'00. I jo, tocat. Vaig dir-li a l'Uri que, si volia, se n'anés endavant, que no anava bé. Tampoc anava malament, però em feia la sensació que les cames no tenien ganes de moure's a més velocitat i que ell anava més fort que jo. Es va posar al davant però sense canviar de ritme. Havia d'estar pendent que no se m'allunyés gaire, més per una qüestió mental que no pas física. Abans del final de la volta, que vam tancar en 15'51", ja tornava a sentir-me còmode.
Aleshores, a més, va deixar de ploure. Disposàvem de dues voltes per esmenar l'entrenament...o acabar d'esguerrar-lo. I aquí és on m'imaginava que em cauria el tercer plaffffffff!!! Però afortunadament no va ser així. Dúiem coixí de reserva i vam fer una penúltima volta, ara sí, més ràpida que la primera, en 15'40". El ritme no em satisfeia però no podia donar més gas. El poc que em quedava era per fer un últim gir digne, per sota de 3'50"/km., que em va servir per fer la volta en 15'18" i acabar amb alegria.
L'anàlisi posterior pot tenir mil i una lectures. La meva, sempre buscant el costat positiu, és que va ser un mal dia amb unes condicions dolentes. Condicions, d'altra banda, que bé podríem trobar-nos a Donosti el 25-N. No vam renunciar a fer tot l'entrenament. No vam llençar la tovallola en cap moment. Vam patir quan s'havia de patir i després de gairebé dues hores enfangats, vam tenir una cinquena marxa per acabar molt vius.
De les 14 vegades en què he fet set voltes al circuit, preparant maratons, en vuit vaig aconseguir un millor temps que l'1.49'55" final. Però no sempre em va quedar tan bon cos com després de l'entrenament d'ahir.
Espero que sigui un bon senyal.alfament)

Cap comentari: