dimecres, 20 de maig de 2015

REPETIR ENTRENAMENT, COMPROVAR MILLORES

(traducción al castellano al final del artículo)
No estic inventant res. Però feia molt de temps que tenia ganes de fer-ho. Tot i que no estic bé de forma, cobreixo les mancances amb il·lusió i esforç. Si no en posés, ahir no hauria agafat el cotxe per anar-me'n a Soto del Real, a 40 quilòmetres de Madrid. L'objectiu era repetir l'entrenament que havia fet 10 dies enrere amb els triatletes, una ruta amb dos ports de muntanya, els primers de la temporada, en què havia patit de valent. En les dues pujades havia acabat, pràcticament, arrossegant-me. Se'm van fer massa llargues, totes dues.
Per això vaig voler repetir.
Escalfament pels voltants de Soto, als peus de la Sierra, i sortida cap a Miraflores, on comencen els ports. Sí, tots dos, La Morcuera i Canencia. El primer està orientat més cap a l'oest, és el que tocava pujar a l'anada. Són 8 quilòmetres de pujada, en què s'ha de superar un desnivell de 650 metres, per arribar als 1.794 metres d'atitud del pas pel coll. Vaig començar tranquil·lament, per evitar ofecs. I vaig anar recordant els llocs on més havia patit la setmana anterior. Mentre ho feia, també em vaig adonar que la fresqueta que m'acompanyava seria clau en el desenvolupament de la jornada. La caiguda de 10ºC de temperatura va ajudar-me a pujar.
A La Morcuera vaig iniciar el descens cap a Rascafría, així com la posterior connexió via Lozoya i Canencia, per anar a buscar el segon port de l'entrenament. En aquest tram intermig, el dia que el vaig fer amb en Mati i companyia vaig anar enganxat a roda, a un ritme que m'havia semblat bastant viu. Ahir, tot i l'agradable fresqueta, a la vall de Lozoya hi feia vent. En contra. I el que havia de ser un escalfament per a Canencia, va acabar convertint-se en un esforç extra que no havia calculat. Afortunadament, en l'ascens al coll em vaig regular bastant bé. Les pretensions no eren elevades, només buscava intentar mantenir un ritme constant fins dalt.
De Canencia a Miraflores és tot baixada. I fins a Soto del Real, també.
Casualitats de la vida, quan vaig arribar al cotxe, entre estiraments i begudes, vaig consultar el rellotge. Dos entrenaments amb semblances i diferències. El primer dia, en grup, amb calor i desconeixent el terreny. El segon, en solitari, amb molt bona temperatura i coneixent el terreny. Les diferències, al Garmin, són significatives.


Hi ha una mica de tot, però vull imaginar que vaig pel bon camí.



















Resum de l'etapa
85,5K (1.475 metres D+)-3h17'
Recorregut: Soto del Real-La Morcuera-Rascafría-Lozoya-Canencia-Soto del Real.

REPETIR ENTRENAMIENTO, COMPROBAR MEJORAS

No estoy inventando nada, pero hacía mucho tiempo que tenía ganas de hacerlo. Aunque no estoy bien de forma, cubro mis debilidades con esfuerzo e ilusión. Si no los pusiera, ayer no me habría ido en coche a Soto del Real, a 40 kilómetros de Madrid. El objetivo era repetir el entrenamiento que havia hecho 10 días atrás con los triatletas, una ruta con dos puertos de montaña, los primeros de la temporada, en los que sufrí lo indecible. En los dos ascensos, prácticamente había acabado arrastrándome. Se me hicieron demasiado largos, los dos.
Por eso quise repetir.

Calentamiento por el carril bici de Soto, a los pies de la Sierra, y salida hacia Miraflores, de donde salen los dos puertos. Sí, los dos, La Morcuera y Canencia. El primero está orientado más hacia el oeste. Es el que tocaba ascender a la ida. Consiste en 8 kilómetros de subida en los que hay que superar un desnivel de 650 metros, para llegar a los 1.794 metros de altitud del paso por el puerto. Empecé tranquilamente, para evitar ahogos. Fui recordando los lugares donde había sufrido la semana anterior. Subiendo también me fui dando cuenta de que la bajada de temperatura de 10ºC iba a ser clave para ayudarme a subir.
En La Morcuera inicié el descenso a Rascafría y la posterior conexión vía Lozoya y Canencia, para ir a buscar el segundo puerto del entrenamiento. En este tramo intermedio, el día que lo hice con Mati y compañía lo hice pegado a rueda, a un ritmo que me había parecido bastante vivo. Ayer, a pesar del fresquito agradable, en en el valle de Lozoya soplaba viento. En contra. Y lo que tenía que ser un calentamiento para Canencia, acabó convirtiéndose en un esfuerzo extra que no había calculado. Afortunadamente, en el ascenso al collado regulé bien. Las pretensiones no eran elevadas, tan solo buscaba intentar mantener un ritmo constante hasta la cumbre.
De Canencia a Miraflores es todo bajada. Y hasta Soto del Real, también.
Casualidades de la vida, cuando llegué al coche, entre estiramientos y bebidas, consulté el reloj. Dos entrenamientos con similitudes y diferencias. El primer día, en grupo, con calor y desconociendo el terreno. El segundo, en solitario, con muy buena temperatura y conociendo el terreno. Las diferencias, en el Garmin, son significativas.

Hay un poco de todo pero quiero imaginar que voy por el buen camino.



















Resumen de la etapa
85,5K (1.475 metros D+)-3h17'
Recorrido: Soto del Real-La Morcuera-Rascafría-Lozoya-Canencia-Soto del Real.

1 comentari:

Joan Castellà ha dit...

Ja veig que et vas trobant be amb la bici i només et preocupa la mitja , es bon senyal . Me´n alegro.