diumenge, 31 de maig del 2015

BALDAT...PERÒ MOLT CONTENT

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO

Van passant les setmanes i el repte de l'aventura Madrid-Barcelona en bicicleta va prenent forma. Hi ha dues possibilitats: anar-hi sol o acompanyat. En el cas que es doni la primera opció, ho faré en més d'una setmana (vuit, nou o deu dies). L'alternativa de compartir-ho amb algú és força complicada, per combinació de dates, però si es dóna el cas por ser fantàstic. El company de fatigues seria un altre maratonià lisiat, en Marc Fontanals. Ell també té els genolls cascats, tampoc podrà tornar a córrer. Si fes el Madrid-Barcelona amb ell potser hauria d'aumentar la magnitud del repte a només tres o quatre etapes...que, òbviament, serien força més llargues.

Avui he fet un pas més en la preparació. Aquest matí no hi havia grup de triatletes, així que he sortit tot sol. La idea era sumar quilòmetres, buscar trencar el meu límit en tirades llargues (el de sempre no el tinc clar, de petit vaig fer un Sant Pol de Mar-Saint Estève (Perpignan), amb el meu pare i el meu germà Llorenç, que supera els 160 quilòmetres) que era de 109 kms., fa dues setmanes. Ahir vaig mirar al mapa i vaig decidir fer una ruta circular, sortint des de casa, per les carreteres per on pasearé en la primera part del repte, és a dir, la zona est de Madrid, i el començament de Castella-La Manxa. Vaig dissenyar un roadbook casolà, que m'ha resultat molt efectiu.
He sortit bastant aviat. Per la caloreta i també perquè creia que així tindria més opcions de trobar algun grup amb qui compartir quilòmetres i seguir alguna roda. Els diumenges al matí les carreteres secundàries madrilenys es converteixen en un festival ciclista. Cada diumenge. Sempre. Menys avui. No sé què ha passat, però avui tothom se'n deu haver anat a la muntanya o vés a saber on. Però ningú seguia la meva ruta, ni poc ni molt.
Així que he anat pedalant, a bon ritme. No em volia passar, però tampoc volia que se'm fes etern. He passat per molts camps de blat, uns quants rius i alguns turons. He begut, he menjat i he parat dues vegades (dos minuts cada aturada). Quan ja duia 110 quilòmetres, em feien mal les cervicals i les cames m'anaven gairebé per inèrcia. Aleshores, en la pujada de Loeches, m'ha passat, com un llamp, un paio extremadament prim, tot fibrat. Un ciclista després de quasi quatre hores??? No podia deixar escapar l'oportunitat. He apretat les dents, he canviat un parell de pinyons, m'he aixecat del seient i he anat a per ell. M'ha deixat enganxar-lo. I, després, se m'ha posat a 40 kms/h. No tenia el cos jo, a aquelles alçades, per anar a aquells ritmes, però m'he buidat. Durant 20 quilòmetres m'he esforçat per seguir la seva roda (amb el permís pertinent) i quan s'ha desviat de la meva ruta, m'he anat arrossegant fins a casa.
Resum de l'etapa
143 kms. (1.153 metres D+)-5h6'. Mitjana: 28.0 kms/h.
Recorregut: Madrid-Mejorada del Campo-Velilla de San Antonio-Loeches-Torres de la Alameda-Valverde de Alcalá-Corpa-Pezuela de las Torres-Pioz-Loranca de Tajuña-Fuentenovilla-Olmeda de las Fuentes-Nuevo Baztán-Pozuelo del Rey-Torres de la Alameda-Loeches-Velilla de San Antonio-Mejorada del Campo-Madrid.

AGOTADO...PERO MUY CONTENTO

Van pasando las semanas y el reto de la aventura Madrid-Barcelona en bicicleta va tomando forma. Hay dos posibilidades: ir solo o acompañado. Si se da la primera opción, lo haré en más de una semana (ocho, nueve o diez días. La alternativa de compartirlo con alguien es mucho más complicada, por combinación de fechas, pero si surge la ocasión puede ser fantástico. El compañero de fatiga sería otro maratoniano lisiado, Marc Fontanals. Él también tiene las rodillas cascadas. Él tampoco podrá volver a correr. Si hago el Madrid-Barcelona con Marc, quizás tendría que aumentar la magnitud del reto a sólo tres o cuatro etapas...que, óbviamente, serían mucho más largas.

Hoy he hecho un paso más en la preparación. Esta mañana no había grupo de triatletas, así que he salido solo. La idea era sumar kilómetros, buscar romper mi límite en tiradas largas (el de siempre no lo tengo claro, de pequeño hice un Sant Pol de Mar-Saint Estéve (Perpignan), con mi padre y mi hermano Llorenç, que supera los 160 kilómetros), que era de 109 kms., de hace dos semanas. Ayer miré el mapa y decidí hacer una ruta circular, saliendo desde casa, por las carreteras por las que pasaré en la primera parte del reto, es decir, la zona este de Madrid, junto con el inicio de Castilla-La Mancha. Diseñé un roadbook casero, que me ha resultado muy efectivo.
He salido bastante pronto. Por el calor, pero también porque pensaba que así habría más opciones de dar con algún grupo con quien compartir kilómetros y seguir alguna rueda. Los domingos por la mañana las carreteras secundarias madrileñas se convierten en un estival ciclista. Todos los domingos. Siempre. Menos hoy. No sé qué ha pasado, pero hoy todo el mundo se debe haber ido a la montaña...o quién sabe dónde. Però nadie seguía mi ruta, ni mucho ni poco. Mi gozo en un pozo.
He ido pedaleando a buen ritmo. No me quería pasar, pero tampoco quería que se me hiciera eterno. He pasado por muchos campos de trigo, unos cuantos ríos y algunas colinas. He bebido, he comido y he parado un par de veces (dos minutos en cada parada). Cuando ya llevaba 110 kilómetros, me dolían las cervicales y las piernas se movían prácticamente por inercia. Ha sido en ese momento cuando me ha pasado, como un rayo, un tirillas muy fibrado. Un ciclista después de casi cuatro horas??? No podía dejar escapar la oportunidad. He apretado los dientes, he cambiado un par de piñones, me he levantado del sillín y me he lanzado a por él. Bueno, la verdad es que ha dejado que le pillase. Y, después, se me ha puesto a 40 kms/h. No tenía yo el cuerpo, a esas alturas, para ir a ese ritmo, pero me he entregado a tope. Durante 20 kilómetros me he esforzado para seguir su rueda (con el pertinente permiso) y cuando se ha desviado de mi rutas, me he ido arrastrando hasta casa.
Resumen de la etapa
143 kms. (1.153 metros D+)-5h6'. Media: 28.0 kms/h.
Recorrido: Madrid-Mejorada del Campo-Velilla de San Antonio-Loeches-Torres de la Alameda-Valverde de Alcalá-Corpa-Pezuela de las Torres-Pioz-Loranca de Tajuña-Fuentenovilla-Olmeda de las Fuentes-Nuevo Baztán-Pozuelo del Rey-Torres de la Alameda-Loeches-Velilla de San Antonio-Mejorada del Campo-Madrid.

2 comentaris:

Guillem ha dit...

Quina progressió que portes, Sebas!! Això de Madrid-Barcelona ho podràs fer en vuit etapes, però a aquest pas també en dues! O passant pel Xorret del Catí, jeje!

Estàs a tope!

Sebas Guim ha dit...

Jajaja, la veritat és que no sé si seria capaç de pujar-lo. Tot i això, el Xorret de Catí se'n va una mica del meu recorregut. Si faig una altra ruta cap al sud, és moooooooolt plantejable.
Gràcies, Guillem!!!!!!!!!!!