diumenge, 5 de novembre de 2017

10.000 DE LA CARRERA GO FIT: NOT SO FAR (NO TAN LLUNY)

(Traducción al castellano al final del artículo)

En base a les sèries que havia estat fent aquestes dues últimes setmanes no em veia capaç de baixar de 39'00" en la primera cursa post Challenge Madrid. Però com tots els corredors ja ho sabem, quan ens posem un dorsal sempre anem més ràpid. La competició ens fa volar!!!
Matinal atlètica - Tornar a córrer
La Carrera Go Fit d'avui començava a les nou del matí (m'encanta que les curses comencin aviat!!!), així que m'he llevat ben d'horeta i m'he apropat al barri de Moncloa, a la zona on anys enrere hi havia l'estadi d'atletisme de Vallehermoso (que, malauradament, va ser demolit). La prova consta d'un primer 4.000 molt ràpid, amb una clara tendència descendent, en què s'arriba gairebé fins a Cibeles, i una segona part més complicada en què vas recuperant el desnivell perdut anteriorment.
Després de molt de temps, avui he fet una cursa conservadora (generalment surto a fons i quan se m'acaba la benzina, miro d'aguantar com puc). Coneixedor del que m'esperava, no m'he deixat endur per la riuada d'atletes, de tal manera que pujant la Castellana he recollit alguns cadàvers. I en l'últim quilòmetre, he tingut forces per avançar alguna altra posició.
Amb Flor de Triatló a l'arribada - Tornar a córrer
 El temps a la línia d'arribada, 38'35", a una mitjana de 3'52"/km. He fet 52" més que l'any passat, però  les sensacions que em queden són una mica millors. Com deia en entrades anteriors, tinc un repte en ment, a intentar superar abans de cap d'any: baixar de 37'30" en un 10K. Doncs ara ja sé de quin punt surto. Em sobren, només, 66 segons.
Aquest matí m'ha fet especial il·lusió córrer amb els "Panis", els germans Paniagua, que fa relativament poc temps que han provat el verí atlètic. En Toñín ha cobert la distància en poc més dels 45' i en David, en 51' pelats. D'aquí a finals del 2017, ells també milloraran (bastant més que jo).
Toñín, David i Sebas - Tornar a córrer
L'anècdota lletja de la jornada l'ha protagonitzat el cotxe de cap de cursa. El tret de sortida ha enganxat el conductor del vehicle amb els pixats al ventre, no tenia el motor engegat i s'ha vist superat per tots els corredors. Una imatge insòlita que convindria corregir de cara al futur.


10.000 DE LA CARRERA GO FIT: NOT SO FAR (NO TAN LEJOS)

En base a les series que había hecho estas dos últimas semanas, no me veía capacitado para bajar de 39'00" en la primera carrera post Challenge Madrid. Pero, como sabemos todos los corredores, cuando nos ponemos un dorsal siempre vamos más rápido. La competición nos hace volar!!!
Matinal atlética - Tornar a córrer
La Carrera Go Fit de hoy empezaba a las nueve de la mañana (me encanta que las carreras empiecen pronto!!!), así que he madrugado y me he acercado al barrio de Moncloa, en una zona en la que años atrás se emcontraba el estadio de atletismo de Vallehermoso (que, desgraciadamente, fue derruido). La prueba consiste en un primer 4.000 muy rápido, con una clara tendencia descendente, en la qu se llega casi hasta Cibeles, y una segunada parte más complicada, en la que vas recuperando el desnivel perdido anteriormente.
Después de mucho tiempo, hoy he hecho una carrera conservadora (generalmente salgo fuerte y cuando se me funden los plomos...aguanto a lo que puedo). Conocedor de lo que tenía por delante, no me he dejado llevar por la marea de atletas, de tal manera que cuando he llegado a la subida de la Castellana he ido recogiendo cadáveres. Y en el último kilómetro he tenido fuerzas suficientes para avanzar más posiciones.
Con Flor de Triatló, en meta - Tornar a córrer
El tiempo en la línea de llegada, 38'35", a una media de 3'52"/km. He tardado 52" más que el año pasado. Sin embargo, las sensaciones que me quedan son un poco mejores. Como decía en entradas anteriores, tengo un reto en mente (que quiero superar antes de fin de año): bajar de 37'30" en un 10K. Pues ahora ya sé en qué punto estoy. Me sobran, solamente, 66 segundos.

Esta mañana me ha hecho especial ilusión correr con los "Panis", los hermanos Paniagua, que hace relativamente poco tiempo que han probado el veneno atlético. Toñín ha cubierto la distancia en poco más de los 45' y David, en 51' raspaditos. De aquí a finales de 2017, ellos también mejorarán (bastante más que yo).
Toñín, David y Sebas - Tornar a córrer
La anécdota fea de la jornada la ha protagonizado el coche de cabeza de carrera. El disparo de salida ha pillado al conductor del vehículo despistado, sin tener el motor arrancado, y se ha visto superado por los corredores. Una imagen que habría que intentar corregir de cara al futuro.