divendres, 31 d’agost de 2018

REVIFO A 3 SETMANES PEL CHALLENGE MADRID

(Traducción al castellano al final del artículo)

Ha passat el gruix de l'estiu. Volant. Sense temps de pensar-hi. I ja tinc el Challenge Madrid a la cantonada. A poc més de tres setmanetes pel gran dia, és avui el primer que veig clar que sí que hi podré anar. I ho veig clar perquè, malgrat que he fet molta bici i molta natació (molta, per a mi; poca, per a triatletes seriosos), gairebé no he pogut córrer.

Un problema entre el soli i el bessó de la cama dreta m'ha fet la guitza des de finals de juny. 107 quilòmetres en tot el mes de juliol i 165, en aquest agost, són un curt bagatge per afrontar una marató. Afortunadament, però, aquesta setmana les molèsties han desaparegut i he pogut començar a sumar.

I córrer m'anima. A seguir corrent, una mica més. A tornar a pensar en positiu en el gran repte que suposa una triatló de llarga distància.

La setmana passada vaig fer un gran entrenament de ciclisme, amb 176 km. I des d'aleshores, he corregut 5 dies consecutius (13, 12, 13, 18 i 15) i tancaré la setmana, si tot va bé, amb 85 quilòmetres, una xifra que no assoleixo des de la setmana del 25 de març.

Sempre podem fer una mica més, mai estarem del tot satisfets amb els entrenaments.
Però les circumstàncies van com van i l'important és poder-se adaptar a totes les adversitats. I, jo, ho estic intentant!!!


REVIVO A 3 SEMANAS PARA EL CHALLENGE MADRID

Ha pasado gran parte del veerano. Volando. Sin tiempo para pensar. Y ya tengo el Challenge Madrid a la vuelta de la esquina. A poco más de tres semanas para el gran día, hoy es el primero en el que veo claro que sí que podré tomar la salida. Y lo veo claro porque, a pesar de que he hecho mucha bici y mucha natación (mucha para mí, poca para triatletas serios), apenas he podido correr.


Un problema entre el sóleo y el gemelo de la pierna derecha me ha ido fastidiando desde finales de junio. 107 kilómetros en todo el mes de julio y 165, en este mes de agosto, son un pobre bagaje para afrontar un maratón. Afortunadamente, sin embargo, esta semana las molestias han desaparecido y he podido empezar a sumar.

Y correr me anima. A serguir corriendo, un poco más. A volver a pensar en positivo en el gran reto que supone un triatlón de larga distancia.

La semana pasada hice un gran entrenamiento ciclista, de 176 km. Y desde entonces, he corrido 5 días consecutivos  (13, 12, 13, 18 i 15) y cerraré la semana, si todo va bien, con 85 kilómetros, una cifra a la que no llego desde la semana del 25 de marzo.

Siempre podemos hacer un poco más. Nunca estamos del todo satisfechos con los entrenamientos. Pero las circunstancias van como van i lo importante es poder adaptarse a las adversidades.
I, yo, lo estoy intentando!!!

Cap comentari: