A SANT JULIÀ DE VILATORTA GAUDINT DELS AMICS

Tanco setmana amb 128 quilòmetres i molt bones sensacions. Tot i que dilluns i dimarts, després de la Mitja de Móstoles, havia patit unes lleugeres molèsties a sota el bessó de la cama dreta, una reducció de quilòmetres inicial i una bona dosi de massatges locals em van permetre recuperar-me sense cap incidència. La resta de la setmana el punt de forma ha anat en augment. Dimecres vaig fer canvis de ritme a la Quinta de los Molinos 6x2' (+2'rec) que m'hauran donat una mica de velocitat a les cames. El cap de setmana el vaig venir a passar a Catalunya i he tingut, de moment, dues sessions immillorables: dissabte 20 kms. amb en Josep Carreres, per Sant Pol i Calella, i avui 25 kms. a Sant Julià de Vilatorta, amb en Marc Fontanals i en Joan Prats. La ruta d'avui, preciosa, per camins, boscos, bones vistes i ritmes molt exigents...tant l'un com l'altre estan en un estat de forma molt superior al meu. En Marc s'ho ha passat de conya fent-me treure la llengua...si segueix treballant al mateix nivell, a Saragossa batrà la seva marca sense problemes. I aquí estic, intentant recuperar-me i pensant ja en la propera setmana, marcada en vermell la data del 18 d'octubre, dia de la Mitja de Mollerussa. Tornar a Catalunya, ni que sigui en un viatge llampec, serà tot un plaer.

EL BON CAMÍ

Plantejada com la vaig plantejar, la mitja de Móstoles va sortir força bé. 32è classificat, amb un temps d'1-18'32", a 3'43" de mitjana. Estic en una progressió ascendent. Diuen que la prova era llarga, però tant se val. Els primers quilòmetres em vaig saber comportar, deixant que se n'anessin els dos primers grans grups (tampoc em va costar gaire...jeje). Vam formar un tercer grupet amb dos corredors del
Móstoles i un altre de Majadahonda. Hi havia trànsit, tant de víctimes que queien del davant com de corredors que venien del darrere. Tots quatre vam fer la goma en diverses ocasions, però ningú queia mort feinitivament. Vaig passar el 10.000 a 36'32", millor temps que en el Trofeu Edward, de fa dues setmanes. La segona meitat de cursa em va costar una mica més. El grup es va trencar i, tot i que al començament me n'anava per davant, vaig acabar pagant-ho. Em van treure, tots tres, més de mig minut.
Però la cursa em va deixar sensacions molt positives: no vaig arribar trencat muscularment, vaig tenir un bon quilòmetre final i he millorat mig minut sobre Móstoles 2007. L'objectiu de Saragossa'09 no tinc clar quin és. M'agradaria intentar apropar-me a les 2h40', però ara mateix és un temps difícil d'aconseguir. En dues setmanes potser corro a Mollerussa, una altra mitja amb referències vàlides.
Classificació de Móstoles 2009:
http://www.mostolesatletismo.com/elsoto/images/ix_media_2009/resultados.pdf

EM CAL APRENDRE A CÓRRER, A AQUESTES ALÇADES?

M'ho pregunto abans de competir, demà, a la mitja marató...de Móstoles. Tenia pensat anar a Talavera de la Reina, però un canvi de plans m'ho impedeix. Afortunadament, l'aparició en el mapa de la Mitja de Móstoles (la cursa que més vegades he corregut des que vaig arribar a Madrid, ja fa més de sis anys) em permetrà seguir posant a prova el meu estat de forma. Si en l'anterior entrada parlava de la necessitat de referències, córrer a Móstoles em serà de gran ajuda, de cara al futur. Hi he fet 1h 13' en dues ocasions, 1h 15'50 en una altra i 1h 19' l'any 2007, l'última vegada que hi vaig anar (dues setmanes abans de caure lesionat dels isquiotibials). M'agradaria tornar a repetir els resultats de les tres primeres experiències. Però sóc conscient que m'hauré d'acontentar si faig un temps al voltant d'aquesta hora i dinou minuts...Quin remei, oi?

El cas és que estava llegint la crònica de Móstoles 2007, al meu anterior bloc, "Objectiu Donostia 2007". I la sensació que em queda, que ha estat una constant sempre que no he estat en un gran moment de forma, és que en totes les curses surto al mateix ritme, un ritme elevat...estigui fi o no ho estigui. I, és clar, després, passo penúries. Després de fer al voltant de 36'40" fa dues setmanes, demà intentaré sortir un xic més lent d'aquests 3'40 de mitjana i intentar conservar d'inici.

S'espera que faci bon dia i que no bufi el vent. Ja veurem què tal.

SEMPRE CAL BUSCAR REFERÈNCIES

Després del Trofeu Edward em vaig quedar una mica ensopit. Estic entrenant-me molt, crec que començo a tenir un bon estat de forma, però el temps final en aquell 10.000 no va ser el que esperava. Aquesta setmana he seguit augmentant el quilometratge i l'he tancat amb 124 kms (repartits de la següent manera: 15-21-0-23-20-25-20). El final de la setmana ha estat espectacular. Se'm va ficar al cap que havia de rodar a un millor ritme i així ho he acabat fent. Ahir vaig anar a la Casa de Campo, on feia cinc setmanes que no anava, i em vaig provar. Tenia intenció de fer cinc voltes al circuit però vaig haver de canviar els plans sobre la marxa. Vaig sortir massa fort, d'inici, i hauria acabat destrossat, amb la llengua fora i males sensacions.
Vaig convertir el test en un altre de tres voltes, 12 kms, i un farlek de dues voltes més. I és aquí quan busco les referències del passat (no les de temporades anteriors, que podrien ser molt doloroses, sinó les d'aquest 2009). Vaig rebaixar 1'34" el temps final, acumulant una mitjana de 3'54" en total (4'02" cinc setmanes enrere), i 3'47" en l'última volta (3'53", en l'anterior test), cosa que està moooolt bé.
Avui he sortit a rodar amb en Marco Rocha, també a la Casa de Campo. 20 kms a 4'20", amb constants desnivells. Anem a ritmes molt semblants, així que repetir l'experiència sempre m'ajudarà a millorar.
Ara bé, estic cansat. Trobo que necessito baixar una mica. El moment oportú per fer-ho és ara, tenint en compte que diumenge vull córrer la primera mitja marató de la temporada, a Talavera de la Reina.

XIII TROFEU EDWARD

M'havia posat unes expectatives molt elevades i al final no van sortir les coses com esperava. Ni 34 llarg ni 35 curts: 36 minuts...i llarguets: 36'39"!!! Obro el capítol d'explicacions, justificacions, excuses, ho puc anomenar de moltes maneres. Era un circuit de tres voltes, on només hi havia pujada o baixada, sense pla, sense terme mig. I això crema més. Vaig tenir un bon inici de cursa, còmode, en un bon segon grup, que es va anar desfent a poc a poc. Jo vaig ser un dels que van anar caient. Sentia que no anava a un bon ritme, però no tenia cames per a més, el cos no em donava i el cap també em demanava coneixement i conservadurisme, per aguantar bé fins al final. A partir dels 7,5 quilòmetres vaig deixar-me anar i vaig acabar la cursa fent el mil més ràpid (3'26"), amb un sprint en què vaig passar a dos rivals. El 25è lloc de la general és un consol, m'agrada el número, què hi farem.
Com que no m'agrada ser negatiu, ho enfocaré des d'un altre punt de vist: he tornat a pujar el quilometratge setmanal i ja he arribat a 118 kms. El dia abans de la cursa en van caure 18...lògicament arribava cansat. M'hauria agradat fer un millor temps, però treballo a llarg termini. Faig feina pensant en el 22 de novembre i, una mica més enllà, en el 22 de febrer. Són les dues maratons que vull fer aquesta temporada (Saragossa i València), Barcelona a banda. Sumo, sumo, sumo, sumo...i veurem què cau al final.

http://www.atletismomadrid.com/resultados_chip/20090920Edward/resultados.pdf

UNA CARRETERA DE LES AIGÜES A GRANADA

Vaig anar-hi a passar el cap de setmana, a Granada, però no podia deixar de córrer. El consell que vaig demanar no va poder ser més adient, em van enviar a la "carretera de les aigües" granadina. Tot seguint el riu Genil, cap amunt, han fet un camí de terra un xic més ample que una carretera secundària, envoltat d'arbres...i sense pedres, lliset com una estora. Fantàstic per a córrer. El camí va variant, però és molt agradable d'anar-hi. Dissabte vaig rodar 23 kms, a 4'05" i diumenge, 16 més (un xic més suaus). La setmana la vaig tancar amb 111 quilometrets, que ja són quilòmetres. Em segueixo trbant molt bé. Ahir dilluns, de tornada a Madrid, vaig haver de descansar (ho preferia, abans d'arrossegar-me). Ara, però, tinc per endavant una setmana complicada, sense descans possible. Anava curt de son i, afortunadament, ja m'he recuperat. Avui he fet ruta de parcs (Breogán, Avenidas, Fuente del Berro i Retiro) per sumar 20 kms. Si no hi ha novetats, aquest cap de setmana faré un deu mil a Madrid. No conec el circuit, però m'agradaria apropar-me als 35 minuts (realment m'agradaria baixar, però apropant-m'hi també estaré content).

PRIMERS VINT DE LA TEMPORADA

Havia de ser a Barcelona i així ha estat. A la una de la tarda, com en els vells temps, he pujat a les Aigües.. Hi havia gent, feia un sol espatarrant i no hi havia gaires bicis. He fet una propineta i he sortit cap "als arbres", al km.8. He passat pel 5 a 22'05"( 4'25 de mitjana). Allà he començat a incrementar la velocitat i he passat pel 10.000 a 42'40 (20'35 el segons 5 kms...4'16" de mitjana). El final ha estat molt divertit, m'he trobat molt bé, anava còmode i lleuger, i els he fet tots per sota de 4 min/km, amb els dos últims a 3'46 i 3'38, que m'han deixat una bona sensació. Ja ho vaig escriure quan vaig començar a entrenar-me, quan tornava a córrer, després de la lesió, que intentaria no mirar els temps que feia anys enrere...i en aquest cas encara menys. L'anada i tornada als arbres era un test fantàstic, de gran patiment i de "piques" amb en Prats, en Manel, en Ribes, en Marc i en Fàbregas...Avui, simplement ha estat això, un bon entrenament en què m'he trobat molt bé. 65'44" i 4'06 de mitjana. I ara torno cap a Madrid, després de l'estada a Barcelona, acabant una setmana de 100 quilòmetres que em fa veure el futur amb optimista.