NOU HORES I COMENÇA EL PATIMENT A LA MARATÓ DE PANAMÀ

Excel.lent dia, el que he viscut avui, jornada abans de la gran cita. No m'he cansat però, en canvi, he visitat més Panamà que no pas ahir. El Canal era una parada obligatòria i m'ha deixat impressionat. Poc en sabem, a Europa, de les històries que ha hagut de passar aquest país, al voltant del seu canal. Unir l'Atlàntic i el Pacífic no és bufar i fer ampolles...però no tinc temps d'allargar-me. Falten només nou horetes per al tret de sortida de la marató i he d'anar a fer l'últim àpat, uns espaguetis, abans d'anar a dormir. M'he comprat un parell de pomes, un plàtan, un iogur i cereals per demà al matí (matí, matí...a les 2:50 am).
Ho tinc tot preparat i ja conec el circuit. Realment la part final es farà complicada, la carretera puja i baixa en uns tobogans que ens donaran el toc de gràcia. Un cubanet, de 23 anys, debutant, és el màxim aspirant a la victòria (confia fer 2h15 i trencar el rècord de la prova).
Aquest matí m'he llevat a les 3:30, he esmorzat i he sortit a rodar mitja horeta. Veure sortir el sol per darrere del golf de Panamà és una experiència meravellosa (prometo penjar fotos en breu). Demà reviuré l'experiència, però sóc conscient que no ho gaudiré de la mateixa manera. Les emocions i la intensitat del moment hi tindran molt a veure.
Ah, i el cansament, potser, també.

A EL VALLE DE ANTÓN, APURANT PER A LA MARATÓ DE PANAMÀ

Vaig arribar-hi ahir i me'n vagi quan acabi d'escriure aquestes quatre ratlles. El Valle de Antón és un poblet nolt petit que es troba situat a l'oest de Ciutat de Panamà, a unes dues hores llargues en autobús. Com bñe diu el seu nom, el poble es troba situat en una vall entre muntanyes, en el que milions d'anys enrere era el cràter d'un volcà. Aquí hi passen els caps de setmana les famílies benestants de la capital. En aquestes 24 horetes m'ha donat temps per a llegir, fer un entrenament suau, una sessió de banys termals i una visita al Chorro Macho, una caiguda d'aigua de 35 metres, que és una de les grans atraccions turístiques de la localitat. Aquest matí n'he anat a buscar una altra: els conegudíssims "arbres quadrats". He seguit totes les indicacions que m'han donat (ja que no hi havia ni un cartell indicador), hi he passat dues vegades pel davant...però no els he arribat a veure. O sí, els he vist, però de quadrats no en tenen res.
No parlo de pluja però no perquè no n'hi hagi (baixant del Chorro Macho em va enganxar una tempesta...) sinó perquè he decidit canviar el xip i deixar de pensar en totes les nombroses adversitats que em trobaré denà passat. Estic preparat pel que faci falta...i que surti el que hagi de sortir. Pel que fa al jetlag no he tingut cap problema, a mñes, estic matinant de debò, intentant habituar el cos...encara que només sigui durant dos dies.
Al final vaig decidir que sortiré amb la samarreta de tirants de Catalunya. Tinc ganes de suar, de valent, les quatre barres.

CIUTAT DE PANAMA, PANAMA (...sense accents)

Surto de l'avio, a les deu de la nit (quatre de la matinada de Madrid), despres d'una llarga jornada d'interminables esperes, cues inacabables i controls policials exhaustius. Pero des que poso el peu a terra nomes passen cinc minuts, NOMES PASSEN CINC MINUTS!!!, fins que arribo al carrer. Ha estat la millor manera d'arribar a Panama. El primer contacte amb el pais m'ha deixat unes sensacions fantastiques.
La segona impressio no ho ha estat tant. Cop de calor i humitat bestial, una altra manera de dir...Benvingut a Panama!!!
Despres d'un trajecte en cotxe de 25 minuts, amb l'aire condicionat a tot drap, ja he pres la primera decisio important. Al llarg de la meva estada en aquesta terra prescindire dels aparells refrescants (millor m'anira com abans m'habitui a les condicions que em trobare el dia de la cursa).
Altres efectes de la humitat que hi ha per aqui els ha patit el meu telefon mobil. No li ha costat gaire tornar-se boig i en la primera hora panamenya ja s'ha connectat tot sol, ha marcat tres vegades un copi pin erroni...i se m'ha bloquejat. I ara, posa't a buscar el codi puk...Visca les pantalles tactils!!! De tota manera no tinc clar si, per a mi, aixo de no tenir mobil no es un inconvenient o un aventatge...
He dormit set horetes, molt be, molt descansat, i aquest mati me n'anire a El Valle, un poble que es troba situat enmig d'un antic crater, a les muntanyes. A descansar i a carregar bateries...les necessitare.

LA PLUJA, UN ALTRE HANDICAP A PANAMÀ

A falta de sis dies per a la prova em capbusso en la xarxa per treure més informacions que em puguin ajudar a assimilar, abans de trobar-m'hi, les circumstàncies que hi haurà diumenge a la Marató de Panamà. Imalauradament, les notícies que corren no són gens bones: a diferència del que ha passat en els últims deu anys, aquest final de novembre la pluja està negant l'istme. Fa tres setmanes que plou, dia sí, dia també. I a més ho fa ben d'horeta, al matí.

Tot i això, sempre he estat dels que han tingut clar que és millor una mica de pluja, que no pas una mica de vent. El problema és si plou a bots i barrals...i si, a més a més, també fa vent (circumstància gens improbable). Amb aquess condicionants, així com els altres que he anat coneixent (sortida a les 5 am, humitat del 95%, recorregut ondulat amb quilòmetres finals de tendència ascendent), crec que ja em puc mullar sobre l'objectiu que hauria d'assolir. Personalment sento que estaria preparat per fer 2h40' en una marató com València, Donosti o Barcelona. Però tinc clar que hauré d'estar content si sóc capaç de baixar de les 2h55'. No és un temps que em motivi, però l'experiència s'ho val, amb escreix.

La setmana l'he iniciat aquest matí amb un entrenament suau, de 8 kms. Demà en faré 16, una mica més ràpid i dimecres 15, amb un parcial de 5.000, al 85%. Dijous, acabat d'arribar, descansaré. Divendres i dissabte rodaré mooooolt suau, al Causeway, una zona de runners, al costat del punt on va començar a fer-se el Canal. I així arribaré a diumenge, el Dia D.

ATENT ALS ENSURTS D'ÚLTIMA HORA ABANS DE PANAMÀ

Acabo avui una setmana complicada, Ha estat la penúltima abans de la Marató de Panamà i no ha passat de forma senzilla...ni molt menys. Un problema amb una lentilla m'ha deixat uns dies mig estabornit, en unes condicions incòmodes tant per treballar com per entrenar-me. Afortunadament estic acabant de recuperar-me, com a mínim puc tornar a córrer, sense molèsties. El seguiment de la setmana, a nivell de quilòmetres, ha estat de 15, 18, 21, 0, 17, 20 i avui 29. Han estat lents però alegres i el cos els està assimilant molt bé. Ara ja puc dir, de forma clara i rotunda, que he acabat la preparació de la marató. El que hagi de passar a Ciutat de Panamà ja no dependrà de sèries, fartleks, curses o quilòmetres de més (o de menys). Ja està tot fet.

Tot i això, d'aquí a diumenge vinent hauré d'estar pendent d'evitar ensurts, lesions i refredats, així com anar amb compte amb les hores de son i el menjar, dos factors que puc controlar a casa, però que es fa més difícil de fer-ho quan un se'n va a 8.000 quilòmetres de distància del seu hàbitat natural. També toca preparar la roba, encara m'he d'acabar de decidir si corro amb les quatre barres o amb una samarreta blanca que ajudi a combatre la calor que hi haurà; toca decidir quins i quants gels m'acompanyaran durant la cursa...i en quin punt del recorregut me'ls prendré. Una decisió que tinc clara és que abans de la sortida em prendré un Isostar Energy Shot, un concentrat energètic preparat per a llargues distàncies. L'he provat en els últims tres tests seriosos i em sembla una meravella. Potser no té res i es tracta d'un efecte placebo, però amb mi funciona.

El que segurament sigui resultat del convenciment que funciona, sense cap base científicament sòlida, és el meu ascens a les altures. Abans d'una marató intento pujar cap a Navacerrada, per damunt dels 1.800 metres sobre el nivell del mar, i fer un entrenament llarg. Dimecres hi vaig anar i vaig córrer a un ritme suau durant 21 kms. Els especialistes asseguren que es requereix significativament bastant més de 5 tristes hores a la muntanya perquè es produeixi una reacció en el cos. Però encara que només hi vagi un sol dia...a mi també em funciona. M'ho crec i surto amb un reforç moral important. Veurem si quan torni de les amèriques, segueixo pensant el mateix.

EL MILLOR EN QUATRE ANYS

Va estar plovent tota la nit i bona part del matí, així que era difícil pensar que el circuit estaria en bones condicions. Vaig apropar-m’hi passat el migdia, quan semblava que el cel oferia una treva, però tan aviat com vaig sortir del cotxe, algú va tornar a obrir l’aixeta. Vaig plantejar-me ajornar el test i després de valorar el trasbals que m’hauria suposat fer-lo un altre dia, em vaig posar a fer l’escalfament previ a les set voltes.

En el primer quilòmetre vaig tenir sensacions de cursa. El ritme era superior al que duria durant bona part de l’entrenament. N’era conscient, però no em va importar deixar que l’adrenalina fes el seu efecte: 3’48” (la idea era sortir justet per sota de 4 min/km i anar augmentant). De seguida em vaig posar a to. Estava concentrat en el que volia fer i estava disposat a aconseguir-ho. 15’41” en la primera volta i 15’40”, en la segona. Les cames anaven lliurement, els braços responien en la pujada, el cap seguia a les seves coses, taral•lejant interiorment cançons diverses de la canària Rosana Arbelo (a qui havia escoltat durant una entrevista a “La Ventana” entre setmana). La pluja inicial es va convertir en tempesta a partir de la tercera volta i el que havien estat petits tolls van quedar convertits en zones empantanegades, on les vambes s’enfonsaven més del compte.



El que va ser

Tot plegat em va donar força per pitjar una mica més l’accelerador. El resultat va ser 15’34”, 15’33” i 15’34”, en les tres voltes següents. Tot anava sobre rodes, em sentia còmode, fort i animat. Però en la penúltima volta, la pujada que hi ha al començament del tercer quilòmetre se’m va fer més complicada del compte. Entrava en zona perillosa, faltaven encara sis quilòmetres, espai suficient per engegar a rodar tot l’esforç que havia fet. Samarreta, pantalons,mitjons i vambes, totalment xops, s’havien convertit en un inconvenient afegit, en forma de pes extra. Però no em vaig deixar vèncer pels dubtes ni pels pensaments negatius. Vaig donar tot el que tenia i vaig tancar un matí rodó en 15’34 i 15’33”, per a un temps total d’1.49’09” en els 28 kms, que deixen un ritme de 3’53”8.

Satisfacció

Sóc de lletres però sempre m’han agradat els números, els càlculs, les comparacions i les estadístiques. En referència a l’últim test de set voltes a la Casa de Campo, de fa quinze dies, he millorat 1’18”. El temps d’ahir, a més, equival a la segona millor marca dels últims quatre anys, únicament superada, en sis segons de res, per un entrenament que vaig fer el 20 de febrer del 2010, quan preparava la Marató de Barcelona en què vaig acabar fent 2.40’04”. La pluja em fa considerar aquesta última sessió com el millor entrenament llarg dels últims anys. La progressió ha trigat a arribar però al final l’he pogut gaudir. La llàstima és que no es podrà veure reflectida en un bon temps en cap cursa. El dia D ja és a la cantonada, la setmana que ve me’n vaig cap a la difícil Marató de Ciutat de Panamà.

UNA PASSIÓ SENSE LÍMITS

S'entén per passió aquella afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una tan gran polarització de l'afectivitat que deixa afeblides i, fins i tot, anul·lades la capacitat de judici i la voluntat. Llegeixo aquesta definició una vegada i una altra i el meu món pren sentit. No sé si actuo contra la meva voluntat, perquè el que vull fer, el que m'agrada fer, és córrer. I ho faig. Però és més que evident que sovint se m'anul·la la capacitat de judici. Córrer és la prioritat número u i quian hi penso, la resta de coses passen a un discret segon pla. I això no és. O no hauria de ser...o sí. Però és.

I com m'agrada: llevar-me, fer quatre abdominals, saltar del llit, vestir-me i sortir al carrer, cap al Retiro o qualsevol altre parc on poder-hi fer unes voltes. Aquesta setmana hi he anat algunes vegades (16-16-18-16-16) i fins i tot he fet un test de 5.000, a 18'30", que tot i ser lent, em va deixar unes sensacions boníssimes. Les que estan per venir, però, són millors. Demà faig un descans actiu de 8 o 10 kms i diumenge torno a la Casa de Campo a fer-ne 32. L'objectiu inicial, fer-los (que ja costa), i si es pot, superar la marca de fa dues setmanes. Serà l'últim test llarg abans de la Marató de Panamà.