SAN SILVESTRE VALLECANA O EL PLAER DE CÓRRER PER CAP D'ANY

La xifra oficial d'atletes que van completar la cursa va ser de 27.162. La San Silvestre Vallecana és una  d'aquelles curses que tothom hauria de córrer alguna vegada. La del passat 31 de desembre era la meva tercera clàssica madrilenya i, un cop més, em va ajudar a passar el cap d'any amb bones sensacions. La baixada pel carrer Serrano és molt agraïda, com ho són també els passos per la Puerta de Alcalá o la Cibeles. Però, sobretot, el millor moment arriba quan t'endinses per Vallecas i comences a pujar per l'avinguda de l'Albufera, allà és ple de gent animant sense parar. Es fa emocionant. A nivell competitiu és una prova complicada, ja que per molt que intentis sortir al davant, sempre hi ha centenars de corredors sortits no-se-sap-d'on, que apareixen enmig del camí a un ritme de passeig. Les zigazagues són necessàries per seguir endavant i això, evidentment, altera el ritme de cursa. Vaig acabar el 96è de la general, amb un temps oficial de 35'38", lleugerament més ràpid que a Aranjuez fa quinze dies i bastant millor que a Sabadell, fa una setmana. Haver corregut l'últim dia de l'any motiva a seguir-ho fent l'any que comença. Aquesta és la meva idea. Espero que les lesions em permetin seguir gaudint del plaer de córrer.