Al voltant de 18.000 corredors han pres part a les dues curses que formaven part de la MMM: la mitja (16.000 atletes) i una prova més curta, de 5K, pensada per a debutants (2.000 atletes). De sortida he anat a un ritme ambiciós (3'50"), tant per l'esforç lumbar que suposa com pel fet que en l'últim mes i mig només havia corregut dos quilòmetres per sota de 4'/km (un va ser dijous, a 3'55 i l'altre ahir, a 3'54"). He tingut sort de poder sortir molt endavant, cosa que m'ha facilitat agafar un ritme fixe ben aviat, sense necessitat d'haver de patir per possibles empentes i ensopegades.
 |
| Sempre fotogènic |
El circuit de la Mitja de Madrid m'encanta, però l'has de conèixer bé si no vols arribar al final amb la llengua fora. Se surt del Retiro, es puja per Príncipe de Vergara una estona i es va a buscar, en descens, Alonso Martínez, punt des del qual comença un lleuger però constant ascens, a través de Bravo Murillo, fins a Plaza Castilla. Des d'allà, el circuit pren una tendència descendent fins que arribes al Retiro una altra vegada. Allà, molts corredors, calculen malament les seves forces i s'entreguen al que consideren "part final" de la cursa...quan encara falten 5 quilòmetres i mig ben bons, amb dues pujades que trenquen esquemes (Alfonso XII i Alcalá). Els que arriben sencers a aquests carrers, gaudeixen del final dins del parc molt més que la resta.
Jo m'inclouria entre la resta, és a dir, tot i que conec bé el circuit, el ritme de cursa ha estat molt superior al que el meu cos estava preparat. I tard o d'hora ho havia de pagar per alguna banda. La pèrdua tampoc a estat greu (35") i quan he creuat la línia d'arribada, en 1h21'45", a un ritme de 3'52" de mitjana, no he pogut evitar un enorme somriure de satisfacció. És una anècdota però he millorat la meva marca a la MMM en més de dos minuts...
 |
| Estrenant samarreta |
El més important, l'esquena, no m'ha fet mal. A partir del km.15 he notat que se m'anava carregant, per la tensió a què se sotmet el cos, però no ha passat d'aquí. Aquesta tarda toca descans, manta tèrmica i...A SEGUIR CORRENT!!!
6 comentaris:
I això que havies de sortir a 6' i acabar a 4'30'' el Km... Al final no t'has pogut aguantar, no?
Les tornades després de les lesions sempre són especials!
No tinc excusa. Vaig escalfar bé i em sentia amb ganes. Després del tret de sortida, "empès" per la massa de gent, vaig agafar un ritme que...se'm va endur. Si ja es poden fer plans, ja...que després fem tot el contrari.
Digues-me ignorant, però saps que no en tenia ni idea que ASICS feia referència a aquesta cita?
Moltes felicitats per la tornada.
Pian pianino i a anar recuperant-te del tot!
Doncs ara ja ho saps...Intentaré encaixar-hi (si les lesions em deixen).
Tots els corredors som iguals a la que ens tronem be li fotem canya . Però es bo que no t´hagis ressentit dels lumbars .
Tot i així la marca es bonissima ja que Madrid no es pla .
Molt bé Sebas, ets el meu campió.
Publica un comentari a l'entrada