QUO VADIS?

De vegades m’ho pregunto. Però només tinc una resposta: vaig endavant. Intento caminar amb pas ferm, sense pensar en una altra cosa que no sigui recuperar-me d’una vegada per totes i tornar a córrer amb la llibertat que acustumava, en el passat. Aquests últims dies havia agafat moral, vaig tancar una setmana amb 47 kms a les cames (qui ho diria fa un temps!!!) i em vaig animar molt...tot i que no sé si m’estic enganyant. El dolor no ha remès, continua present a la meva cama. D’acord que és menys molest que temps enrere, però no acabo de sortir-me’n. He corregut 10 kms per sota de 5’ i m’he sentit bé, però amb constants avisos. I què he de fer, tornar a parar? Ni de conya. Em tornaré a tractar i intentaré trobar una solució, però seguiré corrent. Lentament i sobre superfícies toves no m’anirà malament. En aquests dies d’optimisme contingut, vaig decidir que el 2010 faré la Marató de Sables. Em fa molta il·lusió, és el nou repte que tinc al cap i no pararé fins aconseguir-lo...però, és clar, abans he de poder córrer amb una certa normalitat. Així que, unes línies més avall i després d’unes quantes divagacions, m’ho torno a preguntar. Quo vadis? No en tinc ni idea. Vull seguir avançant, sempre endavant, però veurem on arribo.