dissabte, 13 de febrer de 2010

MILLORAR A PAS DE TORTUGA MILLOR QUE FER PASSES ENRERE

Esperava més de l'entrenament d'aquest matí. M'he espavilat per anar ben aviat a la Casa de Campo, a fer un altre test de 28 kms (32 en total), però no n'he acabat del tot satisfet. He millorat, que d'això e stractava, però molt poquet. Fa dues setmanes els vaig fer en 1-51'24" i avui en 1-50'40 (44 segons en 28.000 metres...), rebaixant el que era una mitjana de 3'58.9 a una altra de 3'57.1 cada quilòmetre. Esperava rebaixar-ne tres o quatre, com havia fet en l'anterior ocasió...
Però hi ha altres punts de vista que animen: he començat a córrer a -2ºC i m'ha costat una bona estona agafar un ritme decent. A diferència del primer i el segon test de 28, un cop he trobat el ritme de creuer (que he anat augmentant) avui físicament m'he trobat molt còmode, m'he sentit sempre capaç i si no he tirat més ha estat per reservar-me. Sona a contradicció que em lamenti per no haver fet un millor temps, oi? Ho vull tot. El cas és que he acabat molt fi i l'últim km he anat més ràpid fins i tot que la setmana passada a les Aigües sobre la mateixa distància. Aleshores va ser 3'37, avui 3'32". M'hi he deixat la pell!!!
El que he notat, però, és la duresa de la marató. Comentava en Joan Prats l'altre dia que el dia de la marató és meravellós, gaudeixes sense parar, incomptables sensacions, i que el patiment veritable és el que experimentem en dies com avui. En el meu cas ha estat una tirada de 32 kms, tot sol, en un escenari bonic, del qual conec cada gir, cada pujada, gairebé cada branquilló...però que has de superar una vegada i una altra. Sense dubte, en companyia, hauria estat més senzill.

2 comentaris:

mario badia ha dit...

Sebas, "nanu", quins grans entrenaments que fots, va parir.

Vaig trobar molt encertat que no fessis la mitja de Getafe perquè hi tenies més a perdre que guanyar. Quina sàvia decicisió. Ja m'agradaria a mi pensar així. Jo sóc dels que m'estavello en moltes curses per voler fer-les totes i a mort.

En fi, avui, a la sortida de la mitja de BCN, tenia el teu amic Joan Prats al costat. Va molt sobrat, el puta. A mi m'ha sortit una mitja d'1h18'44'' -3a millor marca- Venia de fer 1h22'50'' a Granollers també fent-la a tope. Són coses que no s'entenen. Però sembla que després de la fascitis i l'espolón, vaig recuperant la forma.

Fa dos anys vaig venir a Madrid a fer la marató. Aquest any potser repeteixo, si se'm donen les condicions. I, precisament, la Casa de Campo va ser dels llocs que ho vaig més malament: ho vaig trobar molt pesat, molt avorrit. I tu, 32 quilometrets i amb aquest ritme.

Pot ser faig Madrid perquè a Barcelona, amb la lesió, no hi arribava. Per tant, compta amb el meu recolzament i els meus àmics just a la mitja marató, punt on esperaré de llebre a un amic per fer 2:50.

Cuida't i disfruta del fred.

Salut

Sebas Guim ha dit...

Hola Mario,
Gràcies pels ànims. La veritat és que el teu salt de Granollers a Barcelona és per ser analitzat...4 minuts!!! Veig que coneixes Mapoma, ja sabràs que la pitjor zona no és la de la Casa de Campo (la sortida de la zona, això sí, és duríssima) sinó la part final, els 5 últims quilòmetres, que acaben amb qualsevol. Ànims.