diumenge, 31 d’octubre de 2010

2h40´49", OBJECTIU NO ACONSEGUIT

No sé si em va ajudar el fet de ser periodista però ja fa temps que em vaig adonar que les històries es podien explicar de moltes maneres diferents. No només de diversos punts de vista, en funció del narrador, sinó que fins i tot un mateix narrador podia explicar versions antagòniques d´un mateix fet. Sobre la marató de Frankfurt que he tingut el plaer de córrer aquest matí faré interpretacions i totes dues seran vàlides. Després, que cadascú es quedi amb aquella que més gràcia li faci.


L´objectiu pel qual m´havia entrenat era baixar de 2-40´ i no ho he aconseguit només per 49". En una marató, 49" és poc més d´un segon (només 1"!!!!!!!) per quilòmetre més lent. He sortit amb ganes, feia un dia esplèndid, bona temperatura, no plovia i el ventet que feia ahir havia minvat bastant. Després d´uns primers kms. de bogeria m´he endinsat en un grup bastant compacte. Anava lleugerament per sota del meu temps previst, però veient que al darrere la gent venia sense una dur una formació clara, no he tingut cap dubte. El temps de pas dels primers 5.000 ha estat de 18´32" (a 3´42"/km), 18´46", 18´40," 18´46" i 18´52". I ha estat aquí, en el km. 25, quan el grup s´ha esvalotat per l´arribada d´un altre grup que venia pel darrere...i jo he pagat la trencadissa. M´he quedat tallat. Ja no m´he recuperat i cada parcial he anat empitjorant l´anterior (19´08", 19´26" i 19´57"), les cames em feien figa. Tot i la davallada he seguit lluitant, no m´he deixat anar en cap moment. Tot i saber, des del km. 35, que no baixaria de 2-40´, m´he seguit deixant la pell per intentar-ho. És molt senzill, després de 35 kms., un cop ja t´has desencisat per la pèrdua de l´objectiu, plegar, abandonar, fer-te a un costat, deixar-ho córrer. El mèrit, en molts casos, està precisament en tot el contrari. L´esforç de continuar la lluita contra un mateix i el cronòmetre traïdor, d´apretar les dents, tancar els punys i buscar amb la vista el cartell del següent quilòmetre, aquest esforç no es paga amb res quan, abatut i desencaixat, al final, creues la línia d´arribada.

Això és el que avui m´ha passat.

Però també m´ha passat una altra cosa.

L´objectiu pel qual m´havia entrenat era baixar de les 2-40´ i no ho he aconseguit, per 50", però no ho he aconseguit. La diferència de temps, en aquest cas, és el menys important. Ja he corregut prou maratons com per saber que una marató es tracta d´una lluita en dues curses diferents, una que va des de la sortida fins al km. 30 i l´altra que consisteix en els últims 12 kms. En la primera has d´anar a un ritme còmode, tan ajustat com sigui possible a la marca que vols fer. En la segona has d´intentar mantenir el ritme i controlar-ne les davallades. I lluitar, lluitar i lluitar. Fins al final. El problema sorgeix quan no fas bé la primera cursa, quan penses que tot el temps que li robis al cronòmetre serà temps que tindràs d´aventatge per quan arribi el mur. I vas retallant quinze segons en un cinc mil, deu més en un altre...i així vas fent, tot content, perquè creus que és tan poquet, tan poquet, que no ho pagaràs per això. Però resulta que ho pagues. Sempre. O gairebé sempre. I avui, evidentment, ho he pagat.

Sóc conscient que és molt més atractiva i interessant la primera crònica. Però el regust que em queda al cos, ara mateix s´apropa més a l´explicació de la segona.

Tot i això, amb el pas dels dies, estic conven-s-ut que valoraré aquest temps de 2h40´49", que tampoc el regalen. També tinc clar que, un dia o altre, tornaré a baixar de 2-40´.

Agraeixo a tothom que s´ha interessat per la cursa i a aquells que, fins i tot, l´han seguit per internet. Avui, la Marató de Frankfurt, l´ha guanyat el kenià Wilson Kipsang, amb un temps de 2h4´57". És una sensacional marató. Val la pena córrer-la.

7 comentaris:

mario badia ha dit...

Per molts anys!!!

Tot i que no estàs del tot satisfet, la marca que has fet no és gens, però gens, menyspreable. S'ha de gruar per poder fer 2:40.

Moltes felicitats.

L'any vinent hi hauré de treure el cap.

Sebas Guim ha dit...

Si hi vas et recomanaré d´anar amb compte, sobretot en els primers quilòmetres, quan hi ha més acumulació de gent, ja que es passa per carrers amb ra-i-ls de tramvia que et poden jugar una mala passada. Hi ha una altra zona amb llambordes, però no molesten. És una gran marató per a fer un bon temps...

Xavi ha dit...

Com bé dius, 2,40 no ho regalen. Lluitar quan tens l'objectiu previst pràcticament impossible és de gran maratonià. Felicitats !
Jo també estic convençut que tornaràs a baixar de 2,40. Cuida't!!!

joan ha dit...

Barcelona 2011, línia d'arribada, Sebas Guim. 2h 37min 27 segons. QUE GRAAAAAN, no gran, INMEEEENS!!!!!


Pensa-hi!!!!

david ha dit...

Tiu, m'has deixat de pasta de boniatu.
2'40, un temps que la gran majoria ni tan sols somiem.
Tu ets un atleta, molts d'altres ho intentem.
Felicitats.

jag75 ha dit...

Sebas!!!
felicitats per la crònica i la cursa. Com bé dius, té diverses lectures i s´ha d´evaluar com cal.

per cert, per a la propera que aniràs a per marca, procuraré tenir nòvia.
ja saps, si ella et fa la foto en l árribada, estàs fent marca (remind you donosti jejejje)

una abraçada crack.

continua inspirant a molts maratonians. Alguns, algun dia ens aproximarem a les teves marques.

en aquesta vida, o en alguna re-encarnació.

fisn aviat

jorid

dejordim ha dit...

Sigui com sigui, felicitats!!
Felicitats per la marca: tens raó, amb el temps la valoraràs.
També per haver-te preparat tant bé, per participar en una marató fora d'Espanya i per lluitar fins al final.
Per un deumilista de tercera com jo que facis 2.40.49 en una marató em sembla brutal!
go on!