dilluns, 18 d’octubre de 2010

70" SÓN MOLTS, PERÒ TAMPOC TANTS

Tenia pressupostada una hora, setze minuts i trenta segons per a la Mitja de Mollerussa, però les coses no van sortir com esperava. Aquesta temporada estic rebent nombrosos senyals que m'indiquen que no és la meva. Tot i així no renuncio a il.lusionar-me una i altra vegada. Tinc un somni, fer una bona cursa a Frankfurt, i no el deixaré escapar així com així.
Dit això, val a dir que Mollerussa no va ser un fracàs, ni molt menys. La temperatura era excepcional, vam començar a córrer a 8ºC, però feia un vent bastant molest. Qui coneix aquesta mitja sabrà que el recorregut transcorre per les llargues rectes de les carreteres que uneixen Palau d'Anglesola amb Bellvís i El Poal. De sortida vaig evitar el primer grup quan, en el quilòmetre dos, vaig veure que passava a 7'05", excessivament ràpid. Coneixedor de les meves limitacions vaig intentar esperar un segon grup, que mai es va arribar a formar. Vaig avançar fins al km. 5 amb un corredor del Reus Ploms i un altre del CA Tarragona, però el ritme que portàvem era massa lent i vaig decidir aventurar-me tot sol endavant. Era un risc que corria, a falta de 16 kms, però em va sortir bé. Vaig anar retallant distància amb els corredors que em precedien, en vaig passar a dos i em van faltar tres segons escadussers per a un tercer avançament. Les distàncies entre els atletes eren molt grans i, per molt que ho vaig intentar, tampoc a Mollerussa vaig poder guanyar en Ramon Esquius (no hi tinc res en contra, al contrari, però sovint, en diferents moments de les curses, el tinc a l'abast de la mà...i al final em quedo amb les ganes. Ahir ell va ser un dels que anaven amb el grup capdavanter i que va acabar cedint. La cursa, per als primers, va ser molt bonica. Es va formar un interessant grup de sis atletes que, junts, van avançar cobrint-se el vent entre uns i altres. En Sancho Abad es va endur el triomf final, disputat sobre un sorprenent Joan Piqué i Serra, que segueix un ascens permanent. En Joan Prats va recuperar les bones sensacions perdudes a Sant Cugat i va arribar sisè.
Els meus parcials en cada 5.000 mostren que, tot i que sentia que anava còmode, anava pagant el preu de lluitar contra el vent en solitari: 18'17, 18'13, 18'35 i 18'41...amb uns últims 1.097 metres en 3'55", per a un total d'1h17'41". La posició final, catorzè, em deixa un bon regust. El temps final, dolent. I l'ambició? Potser és el que em va faltar. Potser me l'hauria d'haver jugat i aguantar amb els primers més estona. Potser, potser, potser...però això és el que hi ha, 70" més lent del que volia, a dues setmanes per a Frankfurt. Malgrat tot, segueixo somiant, lluitant i esperançat de tornar a baixar de les 2h 40'.

4 comentaris:

Raul Gimenez Solis ha dit...

Ànims Sebas, ja veuràs com a Frankfurt anirà bé.

Joan ha dit...

Naturalment que no has de deixar escapar el somni. I tens tota la raó, 70 segons no són res, tenint en compte que vas haver de lluitar tot sol. Una autèntica llàstima que no es formés el segon grupet. En tot cas, MOLTS ÀNIMS, que Frankfurt és la cantonada. I gràcies per la felicitació a corredors.cat. A mi també em "sorprèn" aquesta bona forma i aquest ascens, però benvinguda sigui: que es quedi amb mi!
Un plaer coincidir amb tu i el Joan, a veure si tenim ocasió de compartir més curses. Una abraçada!

Juntaa4elkm ha dit...

Ja sé que no serveix de gaire però et donaré el meu consell; el pitjor que pots fer a Frankfurt és obsesionar-te amb el temps i els ritmes. Córrent especialment fàcil la primera mitja i anant passant a molts corredors a la segona meitat és la millor garantia d'èxit. No sé si baixaràs de 2h40' ( tant de bo ) o no, però és la manera de conseguir un bon temps i gaudir de la marató.

Jo no ho he fet fins aquest darrer any i t'asseguro que havia començat a "odiar" la marató. Enguany a les 2 maratons que he fet he gaudit com mai.

Jaume Aragonès

joan ha dit...

Sebas, ja ho vam parlar tot però ja saps que crec que estas en molt bona disposició per una bona marató. Descansa!!!
Al Piqué, felicitar-lo per una boníssima cursa; crec que tens la hora dotze a tocar.
I al Jaumet, aquest any dos reptes, marató Bcn i 2:44 a le aigües.
SEBAS, aaanims, canya i confitura de préssec.