dimarts, 5 d’octubre de 2010

A FRANKFURT HI VAIG AMB EN MARC, QUE ESTÀ COM UNA MOTO

Quan el meu amic Joan Prats va deixar la seva feina, d'enginyer, a l'antiga N-152, li va canviar la vida. No sé si va ser el camp, el tractor, Balaguer, els préssecs o les prunes, però va millorar atlèticament d'una manera fantàstica, impressionant. Sempre havia estat millor que jo però d'ençà que les diferències es van fer inabastables per a mi. En tots aquests anys només he pogut superar-lo en dues ocasions, en dues setmanes consecutives, a les mitges de Móstoles i Sant Cugat. Però hi ha trampa: arrossegava una anèmia que desconeixia.

Això no tindria cap sentit si no expliqués ara que el passat cap de setmana a en Joan el va guanyar un altre amic comú, el meu company de fatigues a Frankfurt, en Marc Fontanals. Ell i jo tenim un nivell molt semblant, gairebé calcat. Però aquest any està que se surt, fortíssim, fins al punt que diumenge, a Sant Cugat, en Marc es va esmorzar en Prats. Amb un temps d'1h15'58, a més, va arribar tres minuts abans que en Joan Piqué Serra, que a la Mitja de Sabadell em va treure gairebé dos minutets. Tothom sap que l'amistat és molt bonica, però als teus amics t'agrada guanyar-los més que a ningú altre. Abans de Frankfurt, tindré l'opció de posar a prova les meves forces, al costat de les d'en Marc (i les d'en Prats, que de ben segur que es treurà l'espina) a la Mitja de Mollerussa.

Pel que fa als entrenaments, començo la setmana amb moltes ganes. Ahir van caure 20 kms (amb un fartlek curtet [4x4' forts 2' recuperació]) i avui 18 kms a ritme viu. En una setmana complicadeta a nivell de feina, la selecció espanyola de futbol és a Madrid, tot el que pugui anar fent serà allò que m'hauré tret del damunt. I moltes ganes que tinc, de córrer, lluitar, patir...i descansar.

5 comentaris:

Raul Gimenez Solis ha dit...

què bona (i sana) és aquesta rivalitat, i com ajuda a millorar, eh!

Joan ha dit...

Ostres, he entrat a tafanejar i veig que surto citat! Gairebé em poso vermell! Sóc el Joan Piqué

A veure doncs, per al·lusions: t'he d'animar: no estàs tan lluny del Marc!! Llegint el teu raonament, podríem pensar: els 3 minuts que em va treure el Marc + els 2 que et vaig treure jo a Sabadell = 5! Bé, no és ben bé així. Diumenge jo no estava a tope. Havia fet una cursa dissabte, curta però a tope (Cursa Lluis Companys, per Monjuïc, 7 km, fent 2 voltes per dins l'Estadi Olímpic!). I duia força tralla durant la setmana (jo preparo Donosti). Per tant, diumenge no estava per gaires alegries, i vaig tenir males sensacions des del principi. Tot i així, ni a tope hauria fet la marca d'en Marc eh? Déu n'hi do quina moto!

Una altra "pista": a la Mercè vam arribar junts amb el Joan Prats. De fet (el vaig superar gairebé sobre la línia d'arribada (33'50") i en canvi diumenge em va treure 2 minuts... Ho vam comentar just acabar la mitja de St Cugat.

Però et dono la raó: baixar de 1h16 en aquesta mitja és estar fort fort.

Per tot plegat m'estàs fent venir moltes ganes de venir a Mollerussa ... Em sembla que no podré, ho he d'acabar de mirar.

Bé, ens anirem "seguint", eh? Sort i ànims en la preparació!

joan ha dit...

Sebas, quina gràcia, ara descobreixo que l'altra Joan que comenta el teu blog és el de corredors.cat amb el qual ultimament ens estem "pegant" a les curses.I té rao, vam arribar traient xispes a la Mercè. Doncs això, anims el dissabte a la casa de campo i al Joan rival, jeje, posa't les piles a Mollerussa, si no descobreixo una altra anèmia, aniré a tope. I ara m'he animat i vaig a córrer. Salut a tots.

Joan ha dit...

Doncs sí, últimament ens "peguem", però sense fer-nos mal, eh? Però vaja Joan, tinc clar que en condicions normals, a les curses només et veig el cul (o el clatell, siguem fins) i encara només als primers km. Bé, a veure si puc venir a Mollerussa per comprovar com se m'esmorzeu, per dir-ho com el Sebas. Per cert, espero que la 'roja' no es destaroti gaire els entrenaments. Salut!

Sebas Guim ha dit...

A veure si us animeu tots i ens veiem a Mollerussa. 3+2 no sempre fan 5...una mica de confiança la tinc, no fotem!!! Si algú m'ha de treure 5 minuts, però, serà en Prats, que correrà motivadíssim.