diumenge, 10 d’abril de 2011

DESPRÉS DE LA BATALLA, PASSEIG TRIOMFAL

De la mateixa manera que els ciclistes del Tour de França viuen un homenatge als Champs Élysées de París durant la disputa de l’última etapa, els esforçats de la ruta sablera també el vam tenir. Una carrera final de només 17 kms, després de les adversitats afrontades durant l'etapa non-stop (82 kms) i la marató, era com un regal molt preuat. I com era l'últim dia, abans de lamentar-me, per haver deixat Sables enrere, vaig voler assaborir-ho a poc a poc, cosa que no havia pogut fer fins aleshores. El marge de 40 minuts que tenia per mantenir-me dins del Top-50 em permetia aquest respir. El paisatge no va ser enlluernador, però sí l'ambient. Vaig començar a cua de grup, buscant una perspectiva diferent de la que acostumo a tenir, veient corredors diferents dels que m’acompanyen habitualment, que potser van més lents però que també pateixen, com tots. I vaig anar avançant posicions, lentament. Gent que, durant del recorregut animava a "aquests bojos que corren". Anava saludant els nombrosos companys que anava superant i en els seus ulls veia que sentien el mateix que jo: satisfacció, alegria, orgull... i cansament. Aquesta sensació també destaca en els nostres rostres. I a mesura que m’acostava a la meta m’anava sentint estrany, el so de la megafonia era un senyal inequívoc del principi del final. Com més avançava, menys guanyes tenia d'arribar. Malgrat això la situació era irremeiable. En trepitjar la catifa de l'arribada se'm va posar la pell de gallina, vaig treure tot l'aire que tenia als pulmons i em vaig aturar. I amb mi, tot al meu al voltant. Un instant, només això. A penes vaig tenir temps per preocupar-me, l'arribada d'altres guanyadors em va fer despertar. Ens abracem, els uns als altres. Cares demacradament alegres, somriures tímidament desencaixats, cossos abatuts però rectes al minut, traient pit abans de rebre la medalla. Patidors tots. Ahir rivals, avui companys, demà amics. I per tota la vida, finalistes de la Marató des Sables.

6 comentaris:

Joan Pera ha dit...

enhorabona i orgull per sempres, moltes felicitats , ara el teu esperit sempre estara lligat al desert, moltissimes felicitats runnigman¡¡¡
una abraçada

JP

Mila ha dit...

Felicidades campeón. Me has hecho compartir fatigas, pero ahora tambien comparto tu alegria, estoy que reboso. Enhorabuene sablero. Un abrazo. Mila

david ha dit...

Felicitats!, sou uns monstres.
Acabar ja te tela, però dels 50 primers la òstia.
Ara un merescut descans.
una abraçada nanu.

Xavi ha dit...

Moltíssimes felicitats, monstre, ets un crackíssim!!! Per cert... apareixia a la web de darbaroud que anaves el 79 de al general. Ho devia mirar malament. El 45 és la rehòstia!!!!

joan ha dit...

Emoció, admiració, enveja.... FELICITATS.

Daniel Calleja y Marta Viladot ha dit...

Sebas, avui m'he llegit d'una tirada tot el que hi ha escrit a Runners i en el teu blog. Fns ara només havia llegit algun trosset. La veritat és que és super emocionant, i a més està molt ben escrit, que això també té mèrit! Enhorabona!
Marta