dijous, 7 d’abril de 2011

MAI HAVIA PATIT TANT

Fa anys que corro però això no ho havia viscut mai. 82kms (40 en ple sol 43º) amb el pes a l'esquena brutal, deshidratat des del km 11, baixant d'una duna. Recuperat una hora després, quan vaig arribar al punt de control, on donaven aigua. Allà vaig començar refet. La cursa estava trencada. Tires com pots, canvies de company de fatiga en funció de qui clava abans i qui ho fa després. El moment crític el vaig viure entre el km 65 i el 70. Allà vaig caminar 10 minuts. L'arrencada va ser pitjor. Tot pesava. El dolor muscular era infernal. Vaig parar i em vaig estirar al terra 3 minuts.Vaig voler plegar. No podia més. Però vaig tornar-hi. Tothom caminava. Em vaig exigir córrer. Mentalment tornava a ser-hi. Els últims 12 kms van ser un festival. El coco em va fer volar 7 minuts per km, estona abans no podia moure un dit. I vaig arribar. L'escabetxina va ser bastant general. 65è en l'etapa, 42è en la general. He descobert la crueltat de Sables, l'he patit i, de moment, l'he vençut. Però demà toca una marató. Quina tortura!!!


Agraïments: CescGEurasPaolaFontBergaraSilviaLluisArcadiAlecPiqueYoliBeltranPegueraKikeChariRibes...

Per més detalls de cada etapa...

http://www.runners.es/maraton-de-sables-el-sueno-en-el-horizonte-se-va-acercando

1 comentari:

Joan ha dit...

Molts ànims Sebas !!! Tira endavant !!!!