diumenge, 10 d’abril de 2011

ES PODEN PATIR DUES “PÀJARES” EN UNA MATEIXA CURSA?


Sí, es pot. I jo no ho sabia. I la segona és molt pitjor que la primera. Ahir vam disputar l'etapa non-stop, de 82 km. i el rècord d'aquest patiment crec que trigarà temps a desaparèixer. Sortir a les 12 del migdia ja et deixa tocat. Vaig voler beure constantment però el primer control es va fer de pregar... i vaig arribar mig deshidratat. No tenia ritme, no tenia forces. De tornada, amb aigua als bidons, tot va ser molt millor. Vaig anar atrapant corredors que havien sortit tres hores abans. Jo corria, la majoria caminava. I al km 65 va arribar el “mazazo”. Pares un moment a caminar i quan vols tornar a trotar, el cap et diu que no. Però insisteixes una vegada i arrenques, malgrat que els músculs també es queixen.
Primer sortia el gruix dels corredors. Als 50 primers encara ens faltaven tres hores.

La disjuntiva es repeteix una vegada i una altra, fins que em dono per vençut, m'aparto del camí, em trec la motxilla, apago el frontal i m'estiro a terra. Tanco els ulls. Tot s’atura. I el cervell es comença a activar. I m'obliga a menjar, encara que no tinc gana. Recorro a uns 30 grams de pernil ibèric envasat al buit que tenia reservats com a recompensa per al final de l'etapa. Els primers trossets els devoro, però reacciono abans d'acabar-m'ho tot i assaboreixo cada una de les engrunes que em queden. Només han passat 6 minuts. Però el temps no importa. Amb energies renovades la meva ment torna a estar lúcida i el meu cos torna a reaccionar a les exigències a les quals el sotmeto. I, de nou, començo a córrer. Vaig comptant números, de l'1 al 250. Encara no sé per què fins aquest número concret, però quan ho aconsegueixo mossego una barreta energètica i torno a començar.

Aquestes fotos me les va fer l'amic Jaume Amiel, entre el CP2 i el CP3

Torno a estar bé. El desig de seguir guanya al d'abandonar. I ara me n’enorgulleixo. El daltabaix ha deixat un munt de víctimes, que ara mateix fan cua a la infermeria i la clínica per poder seguir endavant. Els meus dos “pajarones” tampoc m'han deixat fora de la classificació: 64è a l'etapa, 42è a la general. Avui vivim dia de descans, mentre segueixen arribant a meta patidors participants. Per demà ens espera una altra innocentada: 42 km amb un perfil muntanyenc. Pel que pugui passat, guardaré un últim paquetet de pernil.