dissabte, 22 d’octubre de 2011

D'AQUÍ A UNES HORES, LA MITJA DEL MEDITERRRANI

Aquest matí m'he llevat a Barcelona, m'he calçat les vambes i he pujat a les Aigües. El primer que he fet ha estat mirar la ciutat. Eren les deu del matí però el dia no acabava de despertar-se. Un camp de núvols mantenia la ciutat ensopida. Al fons, però, prop de l'horitzó, un raig de sol es colava per una escletxa i baixava cap al mar. La imatge era preciosa. Amb el pas de les hores, els núvols s'han anat esvaint i al final la ciutat ha recuperat el to de llum habitual, alegre, ple de vida.
He rodat nou quilometrets, suaus, pensant en la difícil jornada que m'espera demà. La Mitja del Mediterrani és el primer test llarg en competició que faig de cara a la marató. No estic fort, ni llarg, ni ràpid, així que correré sense aquella pressió que ens autoimposem els corredors. Cadascú la seva. Dit això, no estaria malament anar a un ritme d'entre 3'45 i 3'50...i acabar al voltant de l'hora dinou. Només ho dic perquè m'agrada mullar-me. Sortir més ràpid només servirà per punxar més endavant. Hi haurà més curses.
Demà tindré ocasió de retrobar-me amb amics, companys de curses i vells coneguts. Segurament n'hi haurà molts. Al Mediterrani hi haurà 10k, mitja i marató...per a tots els gustos. Sort a tots aquells que hi aneu.