diumenge, 23 d’octubre de 2011

NI FRED NI CALOR

Així és com m'ha deixat la Mitja del Mediterrani, que ha tingut lloc aquest matí. La cursa m'ha agradat, el recorregut és bastant ràpid i no ha bufat gaire vent. Tot i que feia caloreta i humitat s'hi podia córrer molt bé. El problema sóc jo, que no dono per a gaire més. Com a mínim últimament. Però tinc confiança.
He sortit clavant els temps que m'havia proposat, entre 3'45 i 3'50, bon ritme, amagat dins un grup, molt bé. Al pas pel vuit, el dorsal (de paper) empapat, ha decidit desprendre's de la samarreta i caure's a terra. Me n'he adonat a l'instant i m'he girat a buscar-lo. Anava a contra-corrent i he hagut d'esquivar alguns corredors, però no he pogut evitar relliscar i anar per terra. No ha estat res, tot ha anat molt ràpid. Només he perdut 22 segons. En el retorn a la cursa no m'he tornat boig per recuperar el meu grup, ho hauria pagat més endavant. He preferit anar posant-m'hi a poc a poc. Però no m'he tornat a trobar còmode i he perdut el ritme que duia. En la segona volta he mantingut la distància amb els corredors que duia tant al darrere com al davant i no ha estat fins al quilòmetre setze, que he competit de debò. Ens hem agrupat 7 corredors, dos de més forts i una colla d'"arreplegats". A tots ens anava bé un ritme més intens i quan no eren uns, érem els altres, hem mantingut una lluita interessant. Al pont de l'autovia, a falta de 1500 metres, he fet un canvi i me n'he anat, amb forces, a intentar posar fre a tant desgavell. Al final, 1.19.50, que em deixa satisfet, a mitges. La setmana ha estat llarga (118 kms., preferia acumular que arribar fresc al Mediterrani) i no podia aspirar a fer-ho gaire millor. Però a dins meu guardava una petita esperança de fer una bona cursa. Està clar que les flautes sonen quan han de sonar.
A la cursa hi he anat amb en Marc Fontanals, 1.17.20, va camí de fer una bona marató de Sant Sebastià, igual que el santpolenc Aleix Tornamorell, que ha arribat setè en 1.13.50, tota una fletxa.

3 comentaris:

Guillem ha dit...

La marca no és la millor per al teu nivell, però tenint en compte condicionants com el problema amb el dorsal + caiguda, els quasi 100Km que portaves aquesta setmana, la lesió que t'ha trencat el ritme... no crec que sigui cap desastre.

I el tema del dorsal, no el podies deixar per terra i ja està? A mi també se m'ha desenganxat, però m'he adonat i l'he portat a la mà, però al guardarroba hi havia algun corredor més que l'havia perdut i no hi ha hagut cap problema.
Si a mi em cau no crec que m'hagués aturat, perquè això ha de trencar moltíssim el ritme, i si a sobre et caus...

Ànims i fins la propera!

Joan Castellà ha dit...

Home amb 118 kms no pots arribar fresc , tot i així es una gran marca .

Sebas Guim ha dit...

Em preocupava el fet de no dur-lo, per poder entregar-lo a l'arribada (aquestes coses, en calent, no les penses gaire...) quan mai els entreguem. Després vaig veure que no era l'únic que havia suat la cansalada fins a perdre el dorsal i que no havia passat res.
Les cròniques acostumo a escriure-les en calent. Ara, miro el ritme mig, 3'47, i em sento més que satisfet.
Gràcies!!!