dijous, 6 d’octubre de 2011

PERIOSTITIS GAIREBÉ OBLIDADA

Una setmana després, no sé si cantar victòria, però ja corro. I quan ho faig no penso si em fa mal la cama o si no me'n fa. Simplement, corro i gaudeixo. No he deixat de fer-ho des de la setmana passada, amb un increment progressiu dels quilòmetres. El fisio em va deixar a punt, però m'ha posat una condició que m'ha trasbalsat una mica els plans: res de canvis de ritme, res de sèries.
No necessitava gaires excuses però aquesta em va de meravella, amb les poques ganes que tenia jo de fer sèries. L'únic inconvenient és que el fet de fer-ne era el canvi que creia que em duria a tornar a fer bons temps.
Havent perdut dues setmanes tampoc estic per a gaires marques...i menys encara quan no acabo de trobar una marató, que aquesta n'és una altra. M'havia fet il·lusions d'anar a Jamaica, Fukuoka, les illes Caiman o les Verges...i al final (si tinc sort) aniré a Lisboa.
El cas és que seguint les indicacions de l'Ángel Tiradas he tornat a fer volum i aquesta setmana sumo 17, 19, 17 i 16 quilòmetres. I demà divendres, que no treballo, me n'aniré a la Casa de Campo a fer les primeres set voltetes de la temporada (28kms progressius i 4 més d'escalfament i refredament per a un total de...32 kms.). Intentaré no cremar-me per poder anar evolucionant en les properes sortides.
Aquests dies gaudeixo de la companyia d'un mestre de l'atletisme, en Manel Alcalà. Mai és tard per aprendre d'un home que ha corregut maratons en 2h26'. Diverses lesions l'han impedit tornar a córrer a ritmes interessants però ha tornat del Perú més prim que mai...i amenaça de baixar de 34' en unes poques setmanes.


7 comentaris:

joan ha dit...

Amb l'Alcalà tens "risas" assegurades; digue-li que passi per Balaguer, que l'enyoro, jajaja.I com ho tens per Mollerussa? Apa nen, ja comentaràs com han anat les voltetes.

Juntaa4elkm ha dit...

Nosaltres anirem a Sevilla pel febrer. Dona-li recors al manel, que fa temps que noe l veig,

Jaume Aragones

josep ha dit...

Primer de tot m,alegro que estiguis be de la periostitis i que ja poguis correr gairebe sense problemas.Are es questio de triar lo mes interesan que vegis.Jo vaig fer la marato de Lisboa al any 1996 i amb va anar molt be encare que eram 4 gats i el circuit molt aburrit.Cuidado amb el Manel que quan si posa es perillos;es allo de Que quien tuvo retuvo.

Joan Castellà ha dit...

Molt bona noticia ! Ha sigut una recuperació ràpida , ara a seguir entrenant i ha decidir-te per quina Marató fas .
Ens veiem !

Xavi ha dit...

La millor notícia. Ara que no recaiguis, sobretot !! No vulguis anara més ràpid del que toca !!!

Guillem ha dit...

Vàries coses dels teus darrers posts.

Primer de tot, la notícia bona és molt més bona que la dolenta, no?
Perquè si la dolenta fos que no pots córrer la marató de Donosti perquè estiguessis lesionat...

A veure si trobes la Marató per fer. Si et veus amb cor d'avançar la data, vine a córrer la de la Costa Daurada el 13 de Novembre!

I un dubte. A quin ritme fas aquests 28Km progressius??

Sebas Guim ha dit...

Això és el que espero...no recaure. En Manel ja campa per Barcelona (podria dir que levita, ja que s'ha convertit en un pes ploma...), aneu amb compte!!!
Guillem, la de la Costa Daurada l'hauré de fer un dia o altre.
Els 28, ja ho veus, es van quedar en 20. L'any passat els vaig fer a 3'53.6 i el meu rècord el tinc en 3'47.8 (2006), però són altres temps.
Una abraçada a tots