dimarts, 7 de febrer de 2012

CATACROC. LUMBÀLGIA. STOP. GO

Mira que anava bé, mira que tenia bones sensacions, mira que estava content, mira que tenia ganes de córrer a la Mitja de Gavà...i ves per on que he hagut de posar-hi fre. A tot. Diumenge al matí vaig fer un mal gest i em vaig quedar doblegat.
"Catacroc". Tot i així vaig poder fer un entrenament suau. Al començament el tema era encara molt recent i amb un bon escalfament me'n vaig sortir. Però em vaig passar el dia al lit, descansant. L'endemà, ahir dilluns, quan vaig intentar posar-me dret vaig veure que alguna cosa passava, no era un petit doloret a l'esquena sinó una punxada enorme a les lumbars. Vaig pensar que, com el dia anterior, se m'aniria escalfant i no passaria res. Amb tres quilòmetres en vaig tenir prou. I massa. Amb la cua entre les cames vaig decidir deixar d'arrossegar-me i començar a posar-hi remei.
"Lumbàlgia". Tenia els clars símptomes d'una lumbàlgia, una lesió que pot ser considerada com a aguda, subaguda o crònica. El període de recuperació és diferent en cada cas i es mou entre menys de quatre setmanes, per al primer; entre quatre i dotze, per al segon; i més de dotze, per a les de tipus crònic. Sóc optimista i confio que la meva sigui l'aguda i que en menys de quatre setmanes (tant de bo fos menys d'una setmana...) ho tingui tot enllestit.

Exactament en aquest punt és on em fa mal

"Stop". A la tarda vaig anar a visitar el meu bon amic Ángel Tiradas, el fisio, que em va dir que el tema no era greu. Em va tenir una hora a la camilla, tractant-me l'esquena de dalt a baix. Amb el fred que fa és molt fàcil que el tema s'allargui, si no es tracta bé. Antiimflamatoris, estiraments concrets per a la zona lumbar, llavors en una bossa de tela passades pel microones, petits massatges lumbars, caminar i fer el·líptica. Aquesta és la meva recepta per als pròxims dies.
"Go". M'agradaria considerar-ho com una interrupció breu en els meus plans d'entrenament per a la Marató de Barcelona. Aquest matí ja m'he trobat un xic millor. Després dels estiraments m'he calçat les vambes i m'he pujat a l'el·líptica que em va regalar el meu germà Loren i, sense impactes, m'he anat movent. Han estat uns meravellosos vint minuts. A veure com evoluciona...

11 comentaris:

Joan Pera ha dit...

anims sebas¡¡¡ una mica de ddescans obligat no anirà gens malament¡¡

Andrea ha dit...

Paciència i constància també amb la recuperació!
Les llavors escalfadetes al micro són màgiques, ja veuràs!
Petons!

Sebas Guim ha dit...

Joan-Gràcies, si no s'allarga gaire segur que haurà anat bé...
Andrea-Les has provat? De moment sembla que van bé...

Guillem ha dit...

Quan estàs preparant una cursa i t'has d'aturar costa moltíssim. Jo també estic fotut del genoll i porto 2 dies anant a córrer amb dolor...

Però bé, tu que vas sobrat de quilómetres no crec que tenguis molt problema en parar una setmaneta, no? A veure si la setmana que vé ja pots tornar a córrer, encara que sigui començant més en compte...

angel ha dit...

Animo Sebas. Hugo ha probado las semillas en microondas y le dió buén resultado.

Sebas Guim ha dit...

Guillem-Penes compartides...Ànims!!! Compte si corres a Gavà.
Ángel-Confío que el remedio (esta parte pequñita del remedio) funcione. Ánimo a ti también. Un fuerte abrazo!!!

MILA ha dit...

Un poco de descanso te vendrá de perlas. ¿Como puedes ni pensar en una lumbalgia crónica? Semillitas mágicas y... a correr.

Raúl Muñoz ha dit...

Ànims, que pel que sembla, serà només una petita parada. Jo mateix abans de Granollers vaig estar aturat 4-5 dies per una faringitis aguda. Cal fer bondat i recuperar-se per tornar amb més forces.

Joan Castellà ha dit...

Que no sigui res i amb quatre dies tornis a peu del canó.

Narcís ha dit...

ostres..quina mala sort..Jo l'any passast a dos mesos de la Marató de París, una metatarsàlgia al peu em va deixar aturat 4 setmanes.. són pedretes al camí que quan menys ens ho esperem ! si has de sortir a còrrer sessions lleus, fes-ho per terra i evita l'asfalt ! va vinga..que en 4 dies ja "tornes a còrrer!

Sebas Guim ha dit...

Raúl, Mila, Joan Castellà...Gràcies a tots pels ànims i els consells. Com bé diu en Narcís, en quatre dies (o cinc o sis) ja tornaré a donar guerra.