divendres, 17 de febrer de 2012

ROGER ROCA, NOU CAMPIÓ DEL MÓN DE DUATLÓ


És notícia, tot i que la competició es va disputar a finals de setembre de l'any passat: Roger Roca, maratonià i duatleta català, nascut a Igualada l'any 78, és el nou campió del món de duatló. Aquell 24 de setembre, a Gijón, va superar la línia d'arribada a només cinc segons del portuguès Sergio Silva.


Roger Roca i el sancionat Silva, amb el barceloní Víctor del Corral

video de l'arribada del mundial, (als 55" apareixen Silva i Roca)

L'alegria no li va durar gaire al vencedor de la prova, ja que pocs dies després es coneixia que havia donat positiu en el control antidopatge, per metilhexaneamina (MHEA), un estimulant derivat del gerani amb efectes semblants, però a una escala inferior als de les anfetamines o l'efedrina. Tot i així, l'AMA (Agència Mundial Antidopatge) la va incloure l'any 2010 en el llistat de substàncies prohibides. La MHEA es comercialitza en productes tals com Hemo Rage, Jack3d, Rocked, Crack, USN Anabolic Nitro, Ergolean Amp 2, DynaPep, Core Zap, C4 Extreme, Nutrimax Burner, NitroX, IBE X-Force, Fusion Geranamine, ClearShot, Black Cats i Musclespeed. No en conec cap ni un, però el seu consum sembla estar molt extès.

La Unió Internacional de Triatló no ha atès a les al·legacions de Silva i l'ha desposseït del títol, a més de sancionar-lo amb sis mesos de suspensió. El duatleta portuguès tornarà a competir el proper mes de maig. Es repeteix una història llargament viscuda en el món de l'esport. Un podi irreal, amb un vencedor trampós. M'alegro per en Roger Roca i per en Víctor del Corral, però m'entristeix veure que no hi ha manera, que el dopatge està massa extès. La suposada lluita dels estaments que regeixen el món de l'esport per posar-hi fi és una batalla perduda.

En la meva lluita particular per oblidar la lumbàlgia segueixo cremant etapes. Sumo (molts) quilòmetres a ritmes baixos i confio, la setmana que ve, poder tornar a fer una mica qualitat.

4 comentaris:

Guillem ha dit...

M'alegro pel Roger, i estic d'acord en què el dopatge és un problema molt extés actualment.

Però en aquest cas crec que el portugués no va actuar de mala fe, pel que jo no el qualificaria com a trampós.
Va reconèixer que va prendre un suplement dietètic i que desconeixia que portava substàncies prohibides.
No crec que això es pugui comparar amb EPO, autotransfusions de sang,...

Però bé, haurà de pagar la seva penitència.

Sebas Guim ha dit...

Em resultaria una rsposta creïble per a un corredor popular, de nivell popular. Mai, en canvi, per a un esportista de d'alt nivell que participa en un Campionat del Món, amb opcions de fer alguna cosa important. En aquest cas l'atleta està obligat a saber què pot prendre i què no.
Reconèixer l'error és una forma de no quedar com un trampós...però no m'ho empasso per a algú que lluita al seu nivell.

Evidentment, també és cert que no parlem d'EPO ni autotransfusions, que són molt més cares, això jo ho anomenaria "dopatge a baixa escala". Gràcies pels teus comentaris, Guillem.

Xavi ha dit...

Veig que vas venint a la meva. Lluitar contra el dopatge és una batalla perduda...

Sebas Guim ha dit...

No, Xavi. No podem deixar d'intentar-ho...per difícil que sigui.