dimecres, 20 de juny de 2012

DE LA DESMAN A LA ISOSTAR DESERT MARATHON

Les vacances són per descansar, desconnectar i passar-s'ho bé, diuen.

Jo m'ho passo de meravella, però el que entenem per "descansar i desconnectar" m'ho prenc a la meva manera...Els primers dies lluny de la feina me'n vaig anar cap al Pirineu, a disputar el Trofeu Desman, una prova d'esports d'aventura per equips destinada a empreses. Hi anem cada temporada i amb el pas dels anys hem format un bonic equip de TV3. Competitivament ens falten uns quants punts per millorar, però puc assegurar que no hi ha estona en què no ens ho passem genial. Hi ha cinc proves puntuables (cursa d'orientació, cross per relleus, caiac, ràfting i bicicleta de muntanya), a més d'un concurs de fotografia. Hi vam anar els habituals Francesc Sòria, Quim Robert i Josep Maria Puig. I en aquesta ocasió vam incorporar la Bea Garcia, ultrafondista del departament d'Audiències. L'onzena posició final (de 30 equips en disputa) no ens va acabar de satisfer, però el nivell dels rivals cada any és una mica millor.

TV3 Team: Bea, Josep Maria, Sebas, Quim i Francesc

Personalment no vaig fer una gran Desman. Tot i que en la cursa d'orientació vaig complir amb el meu paper de camell hidratador i que en la bicicleta de muntanya i el caiac em vaig defensar prou bé, la meva prova bona acostuma a ser el cross per relleus. Però això de sortir a tota castanya per "esprintar" durant 2.600 metres, és un handicap per a un rodador de llargues distàncies com jo. Als 800 metres ja anava ofegat i no vaig aconseguir un bon ritme en tota la cursa. Potser de cara a l'any que ve hauria de reduir els entrenaments i fer una mica d'explosió. En descàrrec meu crec que també hi té a veure el fet que 6 dies abans de la Desman vaig participar en els relleus dels 100 kms en 24 hores de Corricolari, on vaig córrer 45 quilòmetres. El meu ritme de creuer, ara per ara, és moooooooolt lent.

Superada la Desman tocava descans, i dilluns no vaig fer absolutament res. A nivell muscular, tot el cos em feia mal. No era necessari forçar. Però ahir sí que vaig córrer, a Barcelona, a les Aigües. Van ser 15 kms a ritme suau (5'/km) gaudint del paisatge que m'ofereix la meva ciutat. Un bany reconfortant a la platja de Sant Pol de Mar va acabar de rematar una jornada excel·lent.

La tranquil·litat de la platja, impagable

Els pròxims dies aniré augmentant la dosi de quilòmetres. En el punt de mira ja puc veure la Isostar Desert Marathon (IDM) i tinc intenció de preparar-la a consciència. Falten tres setmanes i mitja i és ara quan es cou el resultat. En funció de com entreni durant les dues pròximes setmanes, la cursa anirà d'una manera o d'una altra. Toca carregar-se la motxilla a l'esquena i sumar quilòmetres.
Que no sigui dit. Me'n vaig a córrer. Avui toca a Vilanova i la Geltrú.

1 comentari:

Jordi ha dit...

Molt bé Sebas, fa molta enveja llegir les cròniques del Desman :-)

Respecte al Cross no menystinguis l'alçada. Córrer a tota castanya a 2000m no és el mateix que fer-ho a 800m. De seguida t'ofegues.