dissabte, 2 de març del 2013

LA MARATÓ DE BARCELONA HAURÀ D'ESPERAR

De ganes i d'il.lusió, me'n sobren.
El que em falta és tota la resta, tot el que es necessita per córrer una marató.
Primerament he d'acceptar que estic lesionat i que, per molt que hagi estat fent el.líptica, per molt que estigui anant al fisio, per molt gel que em posi al recte anterior...en dues setmanes no he millorat. Els intents que he anat fent de córrer no han funcionat (tret del que va protagonitzar l'anterior entrada d'aquest bloc...que va evolucionar cap al mateix fracàs que els anteriors intents). No és un dolor molt agut, però és una molèstia que, si corro, va a pitjor.
Afortunadament, ara fa cinc dies que no faig res i (ooooooh, gràcies!!!) no em fa mal. Esperaré uns dies encara, abans de tornar a córrer.
A tot això, l'estat de forma l'he anat perdent, òbviament.
Per segon any consecutiu em veig obligat a renunciar a córrer la Marató de Barcelona. El 2012 vaig salvar la situació amb una descoberta d'aquelles que et marquen. En la segona part del recorregut vaig acompanyar un debutant, el meu cunyat, Marc Mascarell. Ell no era corredor (tampoc s'hi ha tornat) però l'experiència, que vaig expressar en aquesta entrada al bloc, em va resultar excepcional.
D'aquí al 17 de març només falten dues setmanes. Quinze dies en què seguiré tractant-me la lesió. Sense presses, sense dates.
La Marató de Barcelona és allà, esperant-me. I hi seguirà el 2014 o quan el meu cos estigui preparat per fer-hi front i lluitar per algun repte personal.
Tot i això, el dia 17 seré a Barcelona.
Probablement hi aniré a animar amics (Joan Prats, Manel Alcalà, Josep Maria eFàbregas, Cesc Guim, Josep Maria Rubí, Àlex Castells, Bernat Solé, Xavi Bonastre, Arcadi Alibés, Jordi Soler...) però, sempre en funció de com evolucionin les molèsties, no descarto ajudar algú a intentar aconseguir el seu objectiu.

11 comentaris:

MILA ha dit...

Es una sabia decisión. Y la maratón como bien dices seguirá aquí. Cuidate y ... ¡animo!

Wladimir ha dit...

Molt sànims Sebas !!!... n'hi hauràn més me maratons i la de Barcelona també.

Guillem ha dit...

Quina putada... Costa prendre aquesta decisió, normalment és el més difícil, però probablement és el més intel·ligent...

L'any 2014 hem de tenir més sort!!
Molts ànims!!

Joan Castellà ha dit...

Ja se que emprenya molt haver de rebutjar a una Marató però has fet be .Espero que et recuperis aviat

david ha dit...

vaja

david ha dit...

animus!

Jordi ha dit...

Ànims Sebas! Hi ha altres reptes i hi haurà altres Maratons a Barcelona. Espero estar a la línia de sortida el 17.

Raúl Muñoz ha dit...

És una llàstima, però tu millor que ningú saps com et trobes i com afrontar un repte d'aquestes característiques i als ritmes que tu vols. Crec que és una decisió difícil que has sabut prendre amb cap.
Ja n'hi haurà d'altres, de ben segur.
Ànims!

joan ha dit...

Res a dir, gran decepció
. No calen ni els ànims, fes el que puguis i agrairé veure't mentre corro.

kyryaRibes ha dit...

es una putada, pero....jo tampoc la puc correr molts problemes,que i faren igual hem veiem cuida't

Sebas Guim ha dit...

Saber que no sóc l'únic que està lesionat anima...però no us creieu que tant. Haver pres la decisió no ha estat més difícil que anar veient, dia a dia, que la lesió no millora. Això sí que és dur de pair. Gràcies!!!