divendres, 12 de juliol de 2013

DEL MONTNEGRE AL MONTSENY, AGAFANT FORMA

Fa uns dies que rondo per Catalunya i tot just avui és el primer que m'agafo de descans atlètic. La febre muntanyenca s'ha apoderat del meu cos i busco qualsevol excusa per pujar i baixar. Primer vaig començar amb petits rodatges però el gran divertiment va començar dimarts, quan vaig sortir pels voltants de Sant Pol de Mar. Pujada cap a Sant Cebrià i en direcció cap al corredor del Montnegre. Suada terrible, sense camelback, fonent-me per aquells camins de Déu. 22 quilòmetres el primer dia, tot sol, i 27 i mig el segon, amb en Joan Pera, tot un crack, que qualsevol dia abandona l'asfalt i es passa a la muntanya.
Un altre que ja s'hi va passar, fa temps, és en Jordi Martí, de Zamst i Spidertech. El vaig conèixer a la Marató de Sables, l'any 2011, i teníem un nivell molt semblant. Però no sé com s'ho haurà fet aquests dos últims anys (greu lesió al turmell inclosa) però ahir, pujant cap al Turó de l'home (no hi vam arribar), em va pintar la cara de dalt a baix. S'està preparant per l'Ultra Trail del Montblanc i està com una moto. Vam sortir de Montseny, el poble, i vam agafar el Sender dels Miradors o GR5 (camí preciós i molt recomanable), que va de Sitges a Canet. No l'havia fet mai però em va semblar una ruta a tenir molt en compte. Ens vam desviar cap al Turó de l'home i vam anar pujant a bon ritme...pèrò era massa tard per intentar fer el cim, així que vam girar cua quan vam arribar als 1.400 metres d'altitud. Després d'haver-me recuperat de la pallissa, el descens em va anar de meravella. Però quan algú estan en tan bona forma com en Jordi, no hi ha baixada amb descans, així que vam anar a tota bufa fins al cotxe. Sensacions espectaculars i convenciment que tot suma...sobretot els més de 1.150 metres de desnivell positiu. 
Avui he preferit descansar. Crec que el cansament acumulat d'aquests últims dies em va passar factura...i no voldria tornar a ser una rèmora aquest cap de setmana, que pujo cap a Núria amb una colla d'amics per fer els Refugis del Torb, la gran travessa entre Núria i el Canigó. Ens esperen 11 hores dissabte i 13 més, diumenge. Així que intentaré descansar aquestes últimes hores. 

2 comentaris:

Guillem ha dit...

Sebas!! No t'havia felicitat encara pel Trail de Peñaranda!!

Està clar que hi ha altres atletes que van arribar per davant teu al Km 80, però has d'assaborir la victòria de la mateixa manera. Segur que si s'hagués apuntat Killian Jornet als 80Km no hauries guanyat, però al final en el córrer els rivals som nosaltres mateixos, el fet de superar-se i superar les circumstàncies, i està clar que tu ho vas saber fer en una de les teves primeres ultras de muntanya, i això té un gran mèrit.

Ja veig que ja gairebé t'has convertit en un corredor de muntanya, eh!

Enhorabona (amb retard)!!

Sebas Guim ha dit...

Bon punt de vista...cert!!!
Mai es tard, jeje...
Gràcies, Guillem!!!