dimarts, 9 d’octubre del 2018

SORPRENENT SUB 40 EN EL PRIMER INTENT, AL TROFEO EDWARD -SUANZES

(Traducción al castyellano al final del artículo)

Ja ho avançava en l'anterior entrada. Tots els plans podien saltar pels aires si, en la línia de sortida de la cursa se'm girava el cap i optava per arriscar-me a buscar una millor marca que la que havia calculat, entre 41 i 42 minuts. I, efectivament, va ser allà mateix, a l'avinguda Arcentales, on vaig decidir deixar-me endur per la cursa i que passés el que hagués de passar.
Sensacions boníssimes en els primers metres, amb un punt de lleugeresa molt agradable. Sospitava que m'aniria ressituant en la cursa, a poc a poc, així que vaig prendre la decisió ncorrecta. Òbviament, no donava un duro per aguantar a 3'50" (el ritme del quilòmetre inicial), així que vaig afluixar. No gaire. El suficient per allargar aquella sensació tan bona.
I per una vegada ho vaig poder allargar fins al final. Gaudint de cada gambada, sense preocupar-me per res més. Probablement anava còmode i m'hauria pogut exigir una mica més, però tampoc volia arriscar. Ho vaig fer, només, en l'últim tram de l'últim quilòmetre, esprintant i acabant aquell parcial en 3'40".

39'00": la pitjor marca que faig en un 10.000 lluitat.
39'00": una marca que no m'hauria imaginat una horeta abans.
Una de freda i una de calenta.
Em quedo amb la bona. Ja no vull mirar tan enrere. Aquells temps no tornaran. Gaudeixo del que tinc ara i de la forma com ho tinc ara.
Següent repte? Baixar de 38'30"? Baixar de 38'00?
Qui sap? El que surti. Ho veurem, potser, d'aquí a dues setmanes, en un 10K que hi ha a Fuenlabrada.



SORPRENDENTE SUB 40 AL PRIMER INTENTO, EL TROFEO EDWARD -SUANZES

Ya lo avanzaba en la entrada anterior. Todos los planes saltarían por los aires si, en la línea de salida de la carrera se me cruzaba el cable y optaba por arriesgar e ir a buscar una mejor marca que la que había calculado, de entre 41 y 42 minutos. Y, efectivamente, fue ahí mismo, en la avenida Arcentales, donde decidí dejarme ir por la carrera...y que pasase lo que tuviese que pasar.
Sensaciones buenísimas en los primeros metros, con un punto de ligereza muy agradable. Sospechaba que me iría resituando en la carrera, poco a poco, así que tomé la decisión correcta.Óbviamente, no daba un duro por aguantar a 3'50" (el ritmo del kilómetro inicial), así que aflojé. No mucho. Lo suficiente para alargar aquella sensación tan buena.
Y, por una vez, lo pude alargar hasta el final. Disfrutando de cada zancada, sin preocuparme por nada más. Probablemente iba cómodo y me habría podido exigir un poco más, pero tampoco quería arriesgar. Lo hice, solamente en el último tramo del último kilómetro, esprintando y acabando aquel parcial en 3'40".

39'00": mi peor marca en un  10.000 luchado.
39'00": una marca que no me habría imaginado una horita antes.
Una de cal y otra de arena.
Me quedo con la buena. Ya no me interesa mirar tan atrás. Aquellos tiempos no volverán, Disfruto de lo que tengo ahora y de la forma como lo tengo ahora.
Siguiente reto? Bajar de 38'30"? Bajar de 38'00?
Quién sabe? Lo que salga. Lo veremos, quizás, en un par de semana, en una 10K que hay en Feunlabrada.