Tot és molt confús.
Dues explosions a pocs metres de l'arribada de la Marató de Boston causen tres morts i enfosqueixen el Dia del Patriota americà, però ningú reivindica l'atemptat. De moment.
Nou contacte entre el terrorisme i l'esport, dos mons sense relacions, en què un d'ells intenta aconseguir notorietat per mitjà de l'altre. Però de quina notorietat estem parlant?
No són els atletes els culpables de l'ordre mundial establert. Tampoc ho són els seus familiars, aquells que esperaven darrere de les tanques, en la recta d'arribada.
Potser no sóc just quan dic que no em valen les comparacions amb els morts a l'Afganistan o l'Iran. Però així és com ho sento, suposo que em toca més a prop.
La violència mai es positiva. La violència sempre és gratuïta. La violència no condueix enlloc.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marató de Boston. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marató de Boston. Mostrar tots els missatges
dimarts, 16 d’abril del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
