EL 5.000 DEL RETIRO

(Traducción al castellano al final del artículo)

No penso buscar les marques que hi feia. Em conformo amb les que hi faig ara. I no són bones...però són les que compten. Els de "després de". Els d'ara.

Al parc del Retiro hi ha un circuit de 5 quilòmetres, un bon recorregut circular que serveix de pedra de toc per calibrar l'estat de forma. Jo el començo al "paseo de Coches", així que l'últim tram em toca afrontar la pujada del carrer Alcalà. 

Després de dos anys sense passar-m'hi, hi vaig tornar a finals d'agost. No he estat gaire constant, però els registres han anat caient en cadascuna de les incursions:

17 d'agost-20'27"

19 d'agost-2020"

22 d'agost-20'20"

27 d'octubre-19'31"

20 de febrer-19'17"

He trigat molt de temps a millorar poc més d'un minut, però estic convençut que en un parell de setmanes hi tornaré a anar. I tornaré a trencar el registre.

EL 5.000 DEL RETIRO

No pienso buscar las marcas que ahí hacía. Me conformo con las que hago ahora. Y no son buenas, no...Pero son las que cuentan. Las de "después de". Las de ahora.

En el parque del Retiro hay un circuito de 5 kilómetros, un buen recorrido circular que sirve de piedra de toque para calibrar el estado de forma. Yo lo comienzo en el paseo de Coches, así que en el último tramo me toca afrontar la subida de la calle Alcalá.

Después de dos años sin pasarme, volví a mediados de agosto. No he sido muy constante, pero los registros han ido cayendo en cada una de mis tentativas:

17 de agosto-20'27"

19 de agosto-2020"

22 de agosto-20'20"

27 de octubre-19'31"

20 de febrero-19'17"

He tardado mucho tiempo en bajar poco más de un minuto, pero estoy convencido de que en un par de semanas volveré a ir al Retiro. Y volveré a mejorar esa marca.

QUAN NO ÉS UN ALL ÉS UNA CEBA (II)

No hi ha manera.
Un any després repeteixo títol per a una entrada del bloc. Circumstàncies diferents, moments diferents, molèsties diferents, però al cap i a la fi, PROBLEMES FÍSICS que no em permeten entrenar al 100%.
Al final serà cert allò que anar a Barcelona em fa tornar lesionat o refredat. En aquesta ocasió, els dolors m'han sorgit en una zona coneguda però afectant un múscul "verge", en la meva història clínico-atlètica: el recte intern.
Els dolors van aparèixer dimarts, al final d'un entrenament al Retiro en què acabava d'aconseguir la millor marca de la temporada en un 5000-al-Retiro (que no és un 5K normal). Vaig anar sentint unes punxades a la part interna del genoll. No semblava preocupant, perquè sovint tenim petites molèsties, però quan l'endemà iniciava un rodatge de 20 kms es va reproduir la molèstia. Vaig posar fi a l'entrenament amb menys de dos quilòmetres a les cames però entenent que era l'única alternativa coherent.
Dijous no vaig fer ni l'intent. I ahir amb mitja hora en vaig tenir prou per adonar-me que el procés seria una mica més llarg. Per aquest motiu vaig decidir treure-li la pols a l'el.líptica i vaig suar durant mitja horeta. Avui, en canvi, no he volgut fer proves. Directament m'he posat una pel.lícula i he començat a fer quilòmetres a la màquina. No tenia una objectiu clar a nivell de números, simplement volia aguantar durant tot el film. La sorpresa s'ha produït al final, quan apareixien els crèdits, jo baixava el ritme i, finalment, posava fi a l'exercici.
Els números que apareixen a la pantalla de l'el.líptica m'envien un senyal que no puc passar per alt:

La bateria de l'aparell és a punt d'esgotar-se, però encara em permet veure clarament que he fet 42 kms i 200 metres.
A un mes i un dia per la Marató de Barcelona no puc llençar la tovallola. Hauré perdut dies, fins i tot setmanes, però no m'entregaré a les circumstàncies, no em deixaré arrossegar pels inconvenients que em vagi trobant pel camí. No, per poc que pugui...i amb seny.
Fa algunes setmanes vaig descobrir un vídeo a internet, el protagonitza la doble campiona del món de triatló, Helen Jenkins. Va haver de superar una greu lesió i el missatge que transmet és que no hem de perdre el temps a lamentar-nos pel que no podem fer, sinó intentar posar-hi remei i tornar, si pot ser, amb més força

Pràcticament he superat els problemes lumbars que he arrossegat durant tot l'últim any. Estic convivint amb una tendinitis als isquiotibials des de fa més de deu mesos. I ara se m'hi afegeix el recte intern. Descans, el.líptica, estraments, massatges, gel, mantenir les rutines de menjar i dormir...hi ha moltes coses a fer abans de rendir-me. Moltes.