diumenge, 28 d’octubre del 2012

BONS RELLEUS, BÀSICS PER FER UNA GRAN MITJA DE FUENLABRADA

Un descens sobtat de les temperatures em deia que, aquest matí, les coses podien anar força bé. Sortir de casa i veure que el termòmetre marca 4ºC, és un bon símptoma. El dia encara s'havia d'anar despertant i el mercuri ha anat pujant fins a l'inici de la cursa. A mi, m'agrada córrer amb fred. Em fa la sensació que sóc més regular que amb calor, on la pèrdua de líquids pot alterar el meu rendiment. Amb fred em sembla que ho tinc tot més controlat.

S'havien de fer dues voltes a un circuit amb constants pujades i baixades. Ja m'havien advertit que no aniríem per terreny pla, però ho he pogut constatar. Amb aquest perfil, les marques no podien ser gaire bones. Però tenia ganes de competir, de lluitar, de trobar-me en cursa i veure com responien, tant el cos com el cap.

Aquest és el perfil de la volta de 10K. L'arribada era en una pista d'atletisme.

Des de poc després de la sortida hem anat formant un grupet que, en el km.3 ja s'ha quedat amb només tres unitats. No ens coneixíem cap dels tres (Javier De Mata, un fondista d'1.12' en mitja, Óscar Rabaneda, un triatleta, i jo) però ens hem anat rellevant al davant amb una freqüència admirable. Ningú ho ha demanat, tots tres col·laboràvem. Ho comento ja que no és normal, en qualsevol cursa sempre trobes el típic paparra que s'enganxa al darrere, no dóna un sol relleu i et va xuclant les forces. Doncs avui ha estat tot el contrari. I amb aquesta combinació tan bona hem anat avançant corredors. La primera vegada que he pogut comptar, anàvem en les posicions 27, 28 i 29. A les pujades, el triatleta tirava ben fort i l'amenaça de quedar-me despenjat viatjava enganxada al meu cap. Hem superat la primera volta havent superat cinc atletes. En el segon gir sabia que algú dels tres cauria, tot i que no esperava ser-ne jo la víctima. No anava just de forces però veia que estaven apretant. No volia enfonsar-me i haver-me d'arrossegar fins al final. No volia sentir aquell "clic" que fas quan no pots més i et deixes anar. M'he pres un Gel Energy d'Isostar i he intentat buscar el meu ritme. Ells se m'han allunyat, però cada vegada que superaven algú, jo anava al darrere i també ho feia. Al km.17, els he tornat a enxampar.


Al davant hi havia un reguitzell de corredors que semblaven morts, tot i que no els acabàvem d'agafar. El ritme de la segona volta ha estat molt bo i en la part final m'he adonat que encara em quedava un puntet més. Quan m'he trobat còmode m'he posat a tirar, de valent. Els meus companys han vingut al darrere i hem passat a dos nanos més. Ha estat aleshores quan en Javier ha canviat. Se n'ha anat sobrat de forces, cap endavant. Faltaven poc més de mil metres i he decidit intentar imitar-lo. Sorprenentment, les cames responien. La baixada ajudava a dur un bon ritme i hem seguit progressant, separats per uns vint metres. En l'entrada a la pista d'atletisme ja he vist que les coses es quedarien tal com estaven. He trepitjat la catifa d'arribada en 1.18'49", a una mitjana de 3'44"/km, i en la tretzena posició final.
Les sensacions de cursa han estat inmillorables. He competit molt bé, he patit, m'he sabut despenjar, m'he recuperat i he acabat a 3'20", com una bala. Estic a prop del que busco. La grip de fa dues setmanes no m'ha passat tanta factura com m'esperava. Si mantinc aquesta evolució puc fer una bona Marató de Sant Sebastià

5 comentaris:

Agafa'm si pots ha dit...

Espectacular temps, felicitats! Ha de donar gust compartir tants km amb algú i anar fent relleus. Estàs realment molt fort, a seguir així.

Salut!

Sebas Guim ha dit...

Gràcies, David o Max!!! ;-)

Xavi ha dit...

No sé quèe m'agrada més: les teves cròniques en les que expliques tant bé les curses o el fet que estiguis a tant bon nivell. Admiro la capacitat que tens per recuperar-te de les lesions i tornar a ser el que eres, una vegada darrera de l'altre. Això és ser un gran atleta. La resta són tonteries ! Felicitats, crack !!!

Joan Castellà ha dit...

Quina gran cursa i quin bon crono .
Jo alguna vegada he trobat algú que també ens em fet relleus en cursa .
Trobo que està molt be aquest companyerisme i ens beneficia .

david ha dit...

Això del "clic" em sona, ja ja ja. jo a totes les curses al cap de 10 minuts de sortir ja vaig amb el clic posat...
Bona cursa i bona crònica, de segur que ho estriparàs tot a Donosti.