divendres, 6 de març de 2009

VA SENT HORA DE CANVIAR EL XIP

Vas entrenant-te i no hi penses, però després d'una temporada llarga en blanc, als 34 anys, tornar als números d'abans és quelcom més que una quimera. Si sóc realista, i anava sent hora de tocar de peus a terra, he d'acceptar que ja m'ha passat el tren. Allò de voler fer marques personals en les maratons, mitges o deu mils...ja s'ha acabat. Havia de canviar el xip i ho he fet aquesta setmana, abans que no comenci a il.lusionar-me excessivament. Ahir vaig córrer 15 kms i avui n'he fet 14 més. La setmana que ve vaig a la Mitja de Fuenlabrada (no Fuencarral, com creia) a fer una mitja, però aniré a rodar-la, amb la idea d'anar a 4'25 (+-1h33'). 15 dies més tard faré la de Madrid, amb la intenció de rebaixar una miqueta més aquest temps. Pot ser que faci millors temps i em vinguin ganes de recuperar aquelles marques d'anys enrere. I aquí és on dic, NO!!! Calma. En aquest any i mig he perdut empenta, he guanyat quilos i...m'he fet un any més gran. A més, no m'he recuperat del tot de la lesió, puc recaure en qualsevol moment i millor anar pas a pas. Resignació? No. Vull il.lusionar-me, però començant de zero. I després ja veuré on puc arribar.

2 comentaris:

Francesc ha dit...

Sebas tio, tu em vas posar en aquest mundillo. Gràcies al teus consell vaig agafar empenta i motivació. Un tio del teu nivell no pot dir "m'he fet gran" , alemnys des de el meu punt de vista. Estic d'acord em començar a poc a poc de zero, ara, em nego a que diguis que les marques s'han acabat :-). Crec que serà un procés de rearrancada, però quan tornis a trobar les sensacions tornaràs agafar confiança. Has sigut sempre una referència per mi! Ànims i a lliutar. Els que correm ho fem perquè ens sentim lliures i plens fent-ho. Espero que tornis aviat a trobar la motivació. Sobretot no llencis la tovallola. Tu no ho pots fer.

Una abraçada del cosinet pelat :-).


Cesc

joan ha dit...

Totalment d'acord amb el Francesc; com diria aquell, "no ase falta que me dises nada mas...". Ni acabat ni gran, però això si, calma i sense objectius..., de moment. Entrena,assimila, diverteix-te , comparteix el que sents, i sobretot, torna a Bcn on correràs entre amics.
I només dir-te que la marca en marató s'aconsegueix als 36, tot i que jo la faré amb 40 anys, si et serveix d'estímul o de consol.
Ànims xavalin.