dimecres, 29 d’abril de 2009

TORNEM A COMENÇAR, PERÒ ARA AMB UNA BASE

Vaig deixar passar dilluns i dimarts, però avui dimecres m’he calçat les vambes i he sortit a córrer una estoneta. No ha estat gaire, però m’ha servit per trencar el gel i tornar a començar...o, fent honor al blog, tornar a córrer. Fins avui m’havia limitat a fer 40 minuts d’el·líptica cada dia, tenia les cames molt dolorides i les escales eren tot un suplici, sobretot de baixada. Però aquest matí, després de la màquina (que compagino amb un capítol de la sèrie “A dos metros bajo tierra”), m’he vist amb cor de començar. Tres mil metrets i cap a casa, que ja tindrem temps de córrer més. Les reflexions de la marató, en repòs, han estat totes positives. L’estiu passat, quan tornava de Tailàndia, no m’imaginava que podria tornar a córrer mai més una cursa de més de 10 quilòmetres. L’hèrnia discal que, suposadament, m’afectava als isquios, s’encarregaria d’impedir-ho. Però a poc a poc vaig anar sentint-me còmode i després d’un refredat excessivament llarg, mal curat (mea culpa, mai n’aprendré), vaig començar a córrer de mica en mica. Les ganes, la il·lusió de tornar a competir, al nivell que fos, em va fer prendre la decisió de córrer primer les dues mitges maratons i després, la Mapoma. N’he quedat més que satisfet. Però quan una cosa s’acaba ja se n’ha de pensar una altra, ràpidament. Jo en tinc algunes en ment: primer hi ha la Desman, una competició d’esports d’aventura entre empreses on TV3 participa fa alguns anys. Es tracta d’uns dies fantàstics que compartim al Pirineu amb companys d’Esports i d’Informàtica (sempre guanyen ells) així com d’altres empreses de Catalunya, Espanya, França i Andorra. Això serà a finals de juny. Abans voldria córrer alguna altra mitja marató (tot i que no n’hi ha cap que, de moment, em vagi bé) o un deu mil. Quan torni de la Desman serà el moment d’anar al Nepal (tinc previst fer un trekking a la zona dels Annapurna). Quan l’estiu s’acabi correré una altra marató (Donostia???, Porto???, Milà???), però aleshores ja serà amb la mirada fixa en una de les grans aventures de la meva vida, la Marató de Sables. Temps hi haurà per escriure’n...

2 comentaris:

Andrea ha dit...

Ei, molt bé, molt bé! Mica en mica s'omple la pica!

No t'ho he explicat però jo aquest cap de setmana he fet una marxa de muntanya de 12km (11,8 dels quals sota una pluja d'intensitat variant, però permanent). La intenció era fer-la caminant però a un dels avituallaments em va entrar fred i no recuperava l'escalfor, així que vam optar per córrer una mica... a un ritme patètic, però a córrer! I calculo que almenys 4 o 5 km els vam fer corrents!

Petons i canya amb la "puesta a punto"

Sister Golden

Sebas Guim ha dit...

5 kms??? Ja falta menys...Quan vagi a Barcelona un dia hem de fer junts un 10.000.