dijous, 30 d’abril de 2009

EL GRAN PATIMENT

Aquestes reixes que apareixen al meu darrere deuen ser les tanques que delimiten el parc del Retiro, el punt on s'acabava la marató. Anava fotut, d'acord, però la imatge deixa prou clar que corria...cap dels dos peus em toca a terra!!!
Si el patiment es té en companyia diuen que és menor. Jo no ho acano de compartir. Puc prometre que és la primera vegada que veig aquests corredors que m'envolten. O algú ha fet fotoshop i els ha col.locat allà o realment corria amb la ment únicament centrada en la línia d'arribada.








Ja en feia cara, ja, de patiment!!! En Jose Manuel, el gallec, em va acopanyar des del Pont de San Isidro, l'inici del final. Anava en bicicleta sortejant policies municipals, fent fotografies i apropant-me el màgic Isostar...Aquesta primera imatge correspon al quilòmetre 38, en ple clavari. Aixeco els polzes però, òbviament, és una gran farsa: no vaig ni cap enrere.

1 comentari:

joan ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.