dimarts, 18 d’octubre del 2011

FAUJA VINGH, L'ATLETA ETERN

No som res. I no ens n'adonem. Ens queixem per tot, mai estem prou satisfets i, sovint, ens creiem aconseguim fites quan, veritablement, són qüestions que pot fer qualsevol. M'encanta córrer i com més corro més feliç sóc. Quan em proposo córrer una marató em motiva el fet de sortir cada matí a entrenar-me, pensant en el dia D. M'emociono. Ho visc. De vegades penso que m'agradaria córrer tota la vida, arribar a gran, a vell, i poder seguir corrent.
La història de Fauja Vingh és d'aquelles que agrada conèixer.
Va néixer a Punjab (Índia) l'any 1911. Diumenge passat, a Toronto (Canadà) es va convertir en el primer atleta de cent anys capaç d'acabar una marató. Un heroi, un exemple a seguir, una persona amb una quantitat enorme d'experiències vitals. Viu a Londres des de fa més de cinquanta anys i no va ser fins que va complir els 80 que va decidir-se a córrer. La tràgica mort de la seva dona i el seu fill el van empènyer a canviar. I Déu n'hi dó si ho va fer: des d'aleshores ha completat vuit maratons, l'última, en 8:25:16 (a una mitjana d'11'58" per quilòmetre).
Quan un s'atura a escoltar-lo es queda com hipnotitzat. En una entrevista a la cadena sikh Sangat Television, dóna tres consells a la gent gran, que podríem assumir aquells que no ho som tant:
-quan una persona s'enfada, l'únic perjudicat és un mateix.

-l'exercici és salut (Vingh camina quatre hores cada dia). La gent que es queda a casa, sense fer res, acaba el dia cansada, com ell. Però les seves cames estan més fortes, mentre que les dels sedentaris es van debilitant.
-amb el pas dels anys s'ha de menjar menys (tot i que un cos saludable permet digerir millor la ingesta d'aliments.

Fauja Singh mai s'ha pres cap medicament.

En aquest altre vídeo podeu veure una sessió d'estiraments amb Fauja Vingh

Es parla de Fauja com l'home dels rècords perquè es manté en dubte l'edat d'un altre gran veterà, el britànic Buster Martin, que va morir el passat mes d'abril. Martin va córrer la Marató de Londres de l'any 2008, quan tenia 94 o 101 anys, l'existència de dos certificats de naixement va generar un munt de disputes entre els especialistes. El cas de Martin és molt diferent al de Vingh, una dieta basada en carn i cervesa, acompanyada de tabac també li va permetre arribar molt lluny.

4 comentaris:

Andrea ha dit...

Uau, fascinant, un model a seguir!
Quant ens queda per aprendre de les filosofies orientals!

joan ha dit...

M'ha agradat.

kyryaRibes ha dit...

jo,penso arribar a cent anys corrent,¡¡¡kina passada si h´aconsegeixò
j.ribes

Sebas Guim ha dit...

Hola Kyrya!!! Alegria saber de tu. M'han dit que no vas faltar a la cita de Mollerussa...si segueixes així, trencaràs el rècord d'en Fauja. Però encara et falten unes quantes dècades, xavalet. Aquest any em va ser impossible anar-hi. Una abraçada!!!