diumenge, 11 de març de 2012

DE LESIONS I EMBARASSOS

Les baixes per lesions donen per a moltes coses, un munt de preocupacions, pensaments diversos, idees de bomber...però si hi ha una cosa que em sorprèn és la gran relació que hi ha entre les lesions i les dones embarassades.
No és un estudi científic, però segur que us haurà passat, amb un o altre tema. Sempre que algú de l'entorn es queda embarassat (en aquest cas, òbviament, embarassada) comencen a aparèixer dones en estat de bona esperança per tot arreu. A algunes les coneixes i a d'altres no, però totes van amunt i avall passejant, orgulloses, les seves panxes. I arribes a pensar que es tracta d'una plaga.

Doncs amb les lesions passa el mateix. Si el tema no és gaire preocupant potser no me n'adono, però si em toca una mica la fibra, la sensibilitat augmenta i acabo convertint-me en un imant, amb una capacitat inimaginable d'atreure lesions al meu voltant. La diferència amb les embarassades és que els lesionats no lluïm la nostra desgràcia, en tot cas (potser) la comentem per veure si podem rebre algun tipus d'ajuda de l'exterior.

No vull ser injust amb ningú, així que no faré una recerca llargament meditada. Però així, de volada, em vénen al cap alguns casos de lesionats amb qui, d'una manera o altra, comparteixo penes:
Joan Castellà (síndrome piramidal, als isquiotibials, Joan Pera (pubàlgia), Paz Rodríguez (tibial anterior), Ángel Tiradas (lumbàlgia), David Calaburra (bessó, soli, bronquitis), Carles Arjol (lesió desconeguda), Jordi Antolí (periostitis...ja superada), Pere Comas (contusió al peu)...i tants i tants amics que últimament no passeu pels vostres millors moments.

Egoïstament, mentre intento deixar enrere la meva lumbàlgia, les lesions alienes em donen molta força per seguir endavant. Ara bé, no ho feu per mi...

7 comentaris:

david ha dit...

Sí, que fàcil és dir: ànims! però quan t'hi trobes és molt cardat...
Tú volies fer la mrató de BCN i no podrás, i tot i que l'any vinent ho pots tornar a provar i l'altre i l'altre...no és el mateix, tu la volies fer aquest any, collons!
Començo a pensar de veritat que l'estat natural del corredor és estar lesionat, je je je...
Ja ho remuntarem, no pateixis.

Joan Castellà ha dit...

Al final si que tindrem que còrrer descalços per evitar lesions .
Et torno els ànims que tant t´ agraeixo.
Salut !

joan ha dit...

nveybro Nois, tot i no estar lesionat, he llegit la crònica i encara que no us ho penseu, estem amb vosaltres. Senzillament, res a dir...paciència? ja passarà? ànims? tòpics.
Apa nois, força...

Jordi ha dit...

Espero no afegir-me a la plaga... però quanta raó tens!

Jaume Tolosa ha dit...

Hola Sebas, no em coneixes però si em permets em poso a la llista de lesionats, i em permeto posar-m'hi bastant endavant, ja que porto des del juliol passat amb un genoll fotut.

Com més serem més riurem, diuen, no? Tot i que en aquest cas no és gaire encertada l'expressió!!

Ànims i que et recuperis aviat

Jaume

Toni Tugues ha dit...

Ni et recordis de mi, ni m'enviïs cap mail ni ná de ná fins que et recuperis del tot.. no voldria ser atret per aquesta plaga de lesions a a a ;)
Recupera't del tot.
Salut!

Sebas Guim ha dit...

Qui9na colla de lisiats...
...i com diu en Toni, els que no esteu fotuts...agafeu-vos, jeje.
Toqueu fusta.
Gràcies