dilluns, 19 de març de 2012

TRET DE SORTIDA A LA MARATÓ DE BARCELONA

Segurament, l'any passat, des del moment en què es començaven a desmuntar les carpes de l'organització a l'avinguda Maria Cristina, ja hi havia algú que començava a treballar en l'edició que se celebrarà aquest pròxim diumenge. Mentre molts corredors, esgotats, baixaven les escales del metro de Plaça Espanya, aferrats a les baranes, adolorits per unes agulletes que començaven a aparèixer, n'hi havia d'altres que seguien mirant-se el cronòmetre, estudiant els temps de pas que havien fet, i començant a plantejar-se com superar-se en l'edició de 2012.

Jo, en canvi, sóc dels que ni van córrer l'any passat (preparava la meva aventura a la Marató de Sables) ni podré córrer la d'enguany (la lumbàlgia ha acabat amb les meves il·lusions de fer-ho). Però això no fa que no hi estigui pendent, al contrari. Em toca massa de prop com per renunciar-hi del tot, hi ha massa amics i familiars com per girar-li l'esquena a la competició més emblemàtica que existeix. I això, tot i que sé que no ho passaré bé, en el paper d'espectador desitjós d'unir-me al mar de corredors que gaudiran de la festa en primera persona.

Em mantinc en un estat d'alerta constant al voltant de qualsevol novetat que es va produint sobre la cursa i aquest matí, llegint el bloc d'en Ricard Fernández, director tècnic de la Marató de Barcelona, m'ha agradat saber que ja està pintada la línia blava que marca el recorregut ja està marcada.


Imatge extreta de http://rickyrun.blogspot.com/


Per a tots aquells que viuen a Barcelona i que diumenge tenen una cita amb la marató, que en són moltíssims, serà inevitable emocionar-se cada cop que hi passin pel damunt, ja sigui en moto, cotxe, bicicleta o autobús. La línia ja és allà, desafiant aquells que en menys d'una setmana tenen la intenció de completar-ne tot el seu itinerari.

No seré jo un dels afortunats, tot i que aquests últims dies he anat millorant  lleugerament. Malgrat que el dolor no desapareix del tot (em fa mal quan estic estirat al llit), entre dissabte, diumenge i avui i he pogut córrer fer tres sessions de 10 kms. I això ja suposa un triomf. L'altre, el de la Marató de Barcelona, el deixo per aquells que hi estiguin preparats.

4 comentaris:

joan ha dit...

Si noi, reflecteixes de cine les sensacions que sentim; aquest diumenge vaig trepitjar la línia blava on Ferran desemboca a la Rambla, darrera baixada abans de paral·lel.No hi seràs però gràcies per mantenir l'interès; dóna per fet que en molts moments de la cursa et tindré al cap i em serviràs de motivació.

Joan Castellà ha dit...

La ultima vegada que la vas fer ens vam veure un cop feta , vam estar parlant una estona . Ho recordo perfectament perquè era la meva primera Marató.
Aquest any no pots fer la de Bcn però no vol dir que no en puguis fer d´altres . Ànims i espero que recuperis aviat.

Sebas Guim ha dit...

joan-tu no necessites gaires motivacions. Aniràs com un llamp.

Joan Castellà-Feies cara de content, ho recordo, jeje. Grans records, els d'aquell dia...El meu objectiu, per diumenge, era batre el temps que hi vaig fer. Però haurà d'esperar.

Guillem ha dit...

Quan diumenge a la tarda vaig veure la línia blava ja em vaig emocionar, i porto 2 dies trepijant-la en diversos punts...

Una putada aquesta lumbàlgia, però a la propera ens hi trobem!!