dissabte, 24 de març de 2012

UNS CONSELLETS EL DIA ABANS DE LA MARATÓ DE BARCELONA

De ganes no me'n falten però demà no correré la Marató de Barcelona. Ho vaig decidir fa algunes setmanes, quan vaig veure que l'evolució de la lumbàlgia no era la desitjada. El moment en què vaig dir "no" va passar de forma molt ràpida però en dies com avui costa una mica més d'assimilar-ho. Avui he seguit tots els passos que faig en la prèvia d'una marató, una manera de patir i gaudir, al mateix temps, vivint, des de la distància, què fan aquells que demà duran el dorsal penjat al pit.
Avui és el dia abans, el dia dels nervis, les prediccions, els dubtes i els càlculs. L'he començat a la Carretera de les Aigües, amb en Marc Fontanals i en Joan Prats, fent una rodadeta suau, de 6 quilometrets, prèvia a un esmorzar a Sarrià. Tot seguit hem anat a la Fira del Corredor, que a Barcelona en diuen Expo Sports.



M'he quedat bocabadat de la quantitat d'expositors que hi havia (120) i de la massa de gent que anava i venia pels passadissos. Diu molt del creixement que ha experimentat la prova en aquestes últimes edicions. Allà ens hem anat trobant amb amics i companys de curses, per a mi, que visc fora, han estat bonics retrobaments (Jordi Soler, Marco Cepeda, Alberto Montenegro, Jordi Mestre, Arcadi i Cristina, Juan...). Alguns d'ells seran demà a la línia de sortida a les torres venecianes, disposats a fer honor a en Fil·lípides. Jo també seré a la sortida, però només per donar suport moral. Des d'allà me n'aniré a la zona de Diagonal Mar, on intentaré posar el meu granet de sorra, animant els corredors. Els últims dotze o catorze quilòmetres els faré al costat d'en Marc Mascarell, en el seu debut en la distància.

Per a en Marc i per a tots aquells que no tinguin gaire clar on es fiquen, aquí van els meus consells d'última hora:

-prohibit estrenar vambes. Encara que siguin molt lleugeres, és preferible sortir amb unes que tinguin un ús mínim. Si, tot i això, us capfiqueu a estrenar, poseu-vos-les ara mateix i camineu (ni que sigui per casa) la resta del dia. Els peus ho agraeixen.
-beure en tots els punts d'avituallament (amb un glop o dos ja n'hi ha prou)
-guardar-se un gel ala butxaqueta del pantaló per al quilòmetre 35 (prendre'n un altre al 20 també ajudarà. Jo, generalment, me'n prenc tres 20-30-38).
-anar amb molt de compte amb les esponges. Refresquen molt però deixen el cos xop en excés (aquesta aigua cau als peus, que s'empapen, i augmenten les possibilitats que es facin butllofes).
-fer doble o triple nus als cordills de les vambes (assegurar-se que no estiguin excessivament apretats, per evitar que acabin fent mal).
-posar-se vaselina a aixelles, mogrons i engonals.
-esmorzar, com a mínim, dues hores i mitja abans de l'hora de sortida, per ajudar a la digestió.
-anar bevent aigua, en petits glopets, des de primera hora del matí.

L'organització ja s'ha encarregat de recordar-ho però sempre hi ha gent que viu a la lluna: aquesta nit canvien l'hora, a les dues passaran a ser les tres.

Dit això, molta sort a tothom!!!

3 comentaris:

Guillem ha dit...

M'apunto els consells! Excepte el dels gels, que com que mai n'he pres, no és qüestió d'estrenar-los el dia D

Sebas Guim ha dit...

Ara em sorprens de debò. Estrenar-los demà, mai a la vida. Però JA ELS ESTÀS PROVANT EN LA PROPERA MITJA!!! Molta sort, Guillem.

Ferran Moron ha dit...

Hola Sebas, a veure si ens veiem demà. Dia de nervis, ja ho pots dir. Una abraçada!