dilluns, 5 de març de 2012

M'ESTIC QUEDANT SENSE UNGLES

No sóc d'aquells que se les mosseguen, però els nervis estan molt a prop de guanyar aquesta partida. No sé quants dies sumo sense córrer gens ni mica. No vull ni pensar-hi, tot i que sóc conscient que no en són tants i que estic exagerant. Però és inevitable. M'encanta córrer, és la meva gran passió, tenia un repte a la vistam, un objectiu que havia estat preparant amb moltes ganes...i tot s'ha esvaït per culpa d'una lesió.

Ahir em vaig passar el matí enganxat a la tele, seguint les diferents curses del Campionat d'Espanya de Cross, patint per les ràfegues de vent i el xafec que va caure en plena cursa, vibrant amb el patiment dels atletes, emocionant-me amb les cares d'alegria dels més juniors i promeses, així com amb l'espectacle que ens va regalar Carles Castillejo.

Ahir a la tarda i aquest matí he llegit un fotimer de cròniques de les diferents curses populars que s'han disputat aquest cap de setmana (Mitja Marató del Pla de l'Estany, Mitja Marató Costa de Barcelona-Maresme, Maratest, Tragamillas de Collado Villalba) i només puc sentir enveja. Grans actuacions, cadascú al seu nivell, d'Ivan Espílez, Marcel Zamora, Roger Roca, Xavi Nadal, Marc Mascarell, Albert Caballero, Aleix Aznar Tornamorell, Xavier Bonastre...

Penso en el pròxim cap de setmana, amb els Mundials de Pista Coberta a Istanbul, la Mitja de Balaguer (que hauria corregut si hagués estat bé), la de Cambrils o la de Montornés del Vallès (que tantes vegades havia corregut quan vivia a Barcelona...) i veig que no ho passaré gaire millor.

Afortunadament no tot és negatiu. Estic de baixa atlètica. Però ho tinc assumit. He renunciat a la Marató de Barcelona. N'hi haurà d'altres, el calendari és ple de curses, de tot tipus, a tot arreu. N'hi ha de més interessants i de menys. Però serà quan m'arribi el moment. L'objectiu, ara per ara, és el mateix amb què vaig iniciar aquest bloc, a finals de l'any 2008, tornar a córrer.

Mentrestant, seguiré visitant el fisioterapeuta, aplicant-me la manta tèrmica a les lumbars, fent bondat...i mossegant-me les ungles (que per córrer no em fan falta).

7 comentaris:

Andrea ha dit...

Com tu dius, quan t'arribi el moment de nou, tindràs moltes curses i reptes esperant el teu retorn!
Has pres una decisió escoltant el teu cos i això saps que és el més savi!
Mentre et recuperes, pots canalitzar la teva passió potenciant la teva faceta de coach. Tens molts fans agraïts esperant els teus consells i desitjant compartir la seva il.lusió amateur amb tu... Alimenta't temporalment dels seus reptes i segur que compartint-los, veuràs cada dia més a prop el moment del teu retorn!
Positive vibrations!
Un petó chikunero!

Guillem ha dit...

Una llàstima que no puguis córrer a Barcelona, però com dius, hi haurà molts més anys, i enguany hi haurà moltes més curses...

Ara, paciència, que les lesions són el més dur per un corredor.

Molts ànims!!

Sebas Guim ha dit...

Hi haurà curses i experiències...espero que les seguiu llegint, jeje.
Gràcies a tots dos.

david ha dit...

Entenc com et sents. Això de córrer només es cura... corrent, je je je.
A la vida d'un esportista hi han mes derrotes que victòries.
Calma. Paciència. Sort

Xavi ha dit...

I també aquesta setmana ha tingut lloc la marató del Sàhara, que coneixes bé... Guarda bons records teus un ex company de jaima redactor de Marca molt trempat. Ànims a la recta final per tornar a córrer!

Raúl Muñoz ha dit...

Ànims, que tot té el seu procés, més lent o més ràpid, però aquest temps serà el que ho decideixi tot. Mentrestant, "disfruta" dels esperpents de la RFEF i dels del Madrid. Com a mínim, t'ho passes bé en la feina, no?

Sebas Guim ha dit...

David: tu com jo, fes bondat.
Xavi: m'han parlat de tu...quina enveja, m'hauria encantat tornar-hi.
Raúl: a la feina, complicat avorrir-se.
Gràcies!!!