dimarts, 14 de juliol del 2015

EL REPTE: MAD-BCN EN BICICLETA. DIA 1

(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)

Vam arribar fa uns dies. He tingut temps de descansar, gaudir del mal que em feien les cames i les cervicals. He intentat anar ordenant les idees del que van ser les tres etapes del REPTE (en majúscules perquè s'ho val) que vam fer per anar des de Madrid a Barcelona en bicicleta.
Sortida des de Madrid
A un quart de nou del matí del 2 de juliol, en Marc Fontanals i un servidor vam pujar-nos a les bicicletes. Començàvem a fer les primeres pedalades d'una aventura que ens havia de conduir fins a Barcelona, en tres o quatre dies. L'opció que fossin tres i no quatre passava per trobar-nos bé, físicament. La Cora, l'Eira, la Lara, la Coco i l'Álvaro (la família d'en Marc), des de La Molina, ens empenyien per seguir esforçant-nos en els moments més complicats. Bé, ho feien ells i també l'orgull d'intentar la salvatjada de sumar, durant tres dies, una quantitat de quilòmetres que jo no havia fet mai a la vida...i en Marc (Quebrantahuesos), una vegada.
Vam abandonar Madrid pel barri de Vicálvaro (sí, el lloc on es va produir la revolta històrica coneguda amb el nom de Vicalvarada, l'any 1854). Fa anys que va deixar de ser poble i es va convertir en un barri de la capital espanyola. D'allà vam anar a buscar la carretera de Mejorada del Campo. Es tractava de buscar alguna via amb poca circulació de vehicles, un aspecte que vam anar trempejant com vam poder. Tot i les altes temperatures, una colla de núvols baixos ens van anar acompanyant al llarg d'aquesta primera etapa. Breus parades per alleugerir pes, així com per carregar els bidons.
De Mejorada a Loeches i d'allà a El Gurugú, on vam enganxar al primer i únic ciclista amb qui vam compartir quilòmetres. Nosaltres, conservadors, ens vam enganxar al seu darrere fins al Pozo de Guadalajara, on ell havia quedat per prendre un cafè i fer mitja volta. Anàvem bé, tot rodat, bon ritme (30 kms/h de mitjana) i cames fresques. Quan vam arribar a la N-320, a Tendilla, vam entrar dins del poble, per comprar aigua. Allà vam conèixer el "Rubio, de los melones". Aquest simpàtic venedor de melons ens va explicar que anys enrere havia practicat ciclisme (tot i que era jove, relatava el record com a molt llunyà), damunt d'una bicicleta "que pesaba sólo 4 kilos". El Rubio ens va dir que si anàvem a Sacedón, que diguéssim que érem família, que en tots els bars hi tenia amics. Hi vam anar, a Sacedón, però no hi vam parar. Acabàvem de fer-ho al Mar de Castilla, un pantà del riu Tajo, amb els nivells d'aigua sota mínims.

Els nostres dipòsits també van començar a buidar-se quan a Alcocer vam canviar la N-320 per una comarcal sense aerbres ni vegetació de cap tipus. El sol picava fort i les rodes s'enganxaven a l'asfalt impedint-nos avançar de forma fluïda. A Villanueva de Alcorón vam parar a comprar aigua i un entrepà. En Marc va preferir passar. No entraré en detalls, però va ser el primer i únic dia que en la parada llarga no es va prendre entrepà.
Amb l'estómac ple (jo) i el cos reposat, vam seguir carretera amunt, cap a la conca del Tajo, un espai ideal per a fer-se un banyet. Meravellós, relaxant, fresc, solitari. Bé, solitari, no; que hi vam trobar una parelleta molt maca...que ens va acabar deixant les seves tovalloles per eixugar-nos.
Des d'allà fins a Molina de Aragón, el final d'etapa, va ser un tram difícil. Una pujada més llarga del que ens pensàvem i un descens sobre un asfalt despedaçat amb mil i un sots, ens van acabar de rematar. Això sí, una carretera oculta dins de la muntanya, per on no hi passava absolutament ningú. Un d'aquells llocs fantàstics, si algun dia et ve de gust perdre't i que ningú et trobi.
Una carretera oculta

A Molina hi havia civilització i un molt bon ambient. Però no hi vam trobar ningú que ens fes un plat de pasta per carregar els dipòsits d'hidrats de carboni. No el vam trobar...o que potser vam decidir canviar-lo per un excedent de proteïnes, amb un deliciós txuletón que encara, avui, assaborreixo. Amb l'estómac ple i cansats de cap a peus, ens en vam anar a dormir.

Resum etapa: 215 kms-7h50' (27,4 kms/h)

EL RETO: MAD-BCN EN BICICLETA. DÍA 1
Llegamos hace unos días. He tenido tiempo de descansar, disfrutar del dolor de piernas y de cervicales. He intentado ordenar las ideas de lo que fueron las tres etapas del RETO (en mayúsculas porque lo merece) que hicimos para cubrir, en bicicleta, la distancia que separa Madrid de Barcelona
Salida desde Madrid
A las ocho y cuarto de la mañana del 2 de julio, Marc Fontanals y un servidor nos montamos en las bicicletas y empezamos a dar los primeros pedaleos de una aventura que nos tenía que conducir hasta Barcelona, en tres o cuatro días. No teníamos claro en cuántas jornadas lo íbamos a hacer. De hecho, la opción de que fuese en tres tenía mucho que ver con el empuje  que Cora, Eira, Lara, Coco y Álvaro, la familia de Marc, hicieron desde La Molina. Esa motivación se convirtió en fuerza para seguir adelante en los momentos difíciles. Fue esa circunstancia y también el orgullo de intentar la salvajada de sumar, durante tres días, una cantidad de kilómetros que yo no había hecho jamás, anteriormente (...Marc, sí. Una vez, en la Quebrantahuesos).

Abandonamos Madrid por el barrio de Vicálvaro (sí, el lugar donde se produjo la revuelta histórica conocida como Vicalvarada, en 1854). Hace años que dejó de ser pueblo y se convirtió en un barrio periférico de la capital española. Desde aquel punto circulamos por la carretera de Mejorada del Campo. Se trataba de buscar alguna vía con poca circulación de vehículos, un aspecto que fuimos negociando como pudimos. A pesar del calor reinante, unas cuantas nubes bajas nos fueron acompañando durante buena parte de esta primera etapa. Breves paradas para aligerar peso, así como para recargar los bidones.

De Mejorada a Loeches y de ahí a El Gurugú, donde circulamos junto al único ciclista que encontramos en el camino (en nuestro sentido de la marcha). Increíble pero cierto. Junto a él sumamos una veintena de kilómetros, hasta el Pozo de Guadalajara, donde nuestro amigo dio media vuelta. Ibámos bien, a un ritmo genial de (30 kms/h de media) y con las piernas frescas. alcanzamos la N-320 poco antes de Tendilla, donde paramos a comprar agua. En ese pequeño pueblo conocimos al "Rubio, de los melones", un simpático vendedor de melones que años atrás hizo sus pinitos como ciclista, en una bicicleta "que pesaba sólo 4 kilos". El Rubio nos dijo también que, si íbamos a Sacedón, dijésemos que éramos familia, que en cualquier bar nos tratarían de maravilla. Sí que fuimos, a Sacedón, pero no nos paramos. Acabábamos de hacerlo en el Mar de Castilla, un pantano del río Tajo, con los niveles de agua bajo mínimos.

Los nuestros empezaron a vaciarse cuando, al llegar a Alcocer, abandonamos la N-320 y subimos hacia el norte por una pequeña comarcal, sin árboles ni vegetación. Sufrimos los efectos devastadores del sol. Las ruedas se pegaban al asfalto. En Villanueva de Alcorón volvimos a comprar agua y yo me tomé un bocadillo, las barritas y los geles acaban aburriendo). Marc prefirió pasar del bocadillo. No entraré en detalles, pero fue el primer y único día que en la parada larga no se pidió algo de comer.

Con el estómago lleno (yo) y el cuerpo reposado, seguimos adelante, carretera hacia arriba, en dirección a la cuenca del Tajo, un espacio ideal para un baño refrescante. Maravilloso, relajante, solitario....Bueno, no del todo. Nos encontramos con una parejita muy maja que nos cedió sus toallas para secarnos, antes de volver a montarnos en la bicicleta.
Desde ahí hasta Molina de Aragón, el final de etapa, fue un tramo difícil. Una subida más larga de lo que creíamos y un descenso sobre un asfalto destrozado, con mil y un agujeros, que nos acabó de rematar. eso sí, una carretera preciosa, oculta en la montaña, por donde no pasaba absolutamente nadie. Uno de esos lugares fantásticos para perderse, cuando uno no quiere que le encuentren.
Una carretera oculta

En Molina había civilización y un buen ambiente. Pero no fuimos capaces de encontrar un lugar donde nos hiciesen un plato de pasta para cenar. Eso...o que decidimos cambiarlo por un tremendo y delicioso txuletón. En lugar de hidratos de carbono, ingesta proteíca!!! Con el estómago lleno y cansados de pies a cabeza, nos fuimos a dormir.

Resumen etapa: 215 kms-7h50' (27,4 kms/h)

1 comentari:

Albert Olivé ha dit...

Prenc nota. Un dia faré aquesta ruta amb la meva xicota. Serà Torroella de Montgrí - Madrid o a l'inversa.
Amb ganes de llegir les següents etapes. Ah i també m'apunto la Àvila - Salamanca.

Gran Sebas!!!