dilluns, 13 de maig de 2013

FAM DE QUILÒMETRES, FAM DE MUNTANYA

La ultradistància no s'acaba mai. La ultradistància desespera. La ultradistància esgota mentalment. I no estic dient res dels dolors musuclars que s'acumulen a les cames i els braços al llarga de tants i tants quilòmetres.
Malgrat tot, la setmana passada, únicament se'm va fer una ferida a la clavícula pel fregament de la motxilla. Sorprenentment, després de d'haver fet un entrenament de 42K, no tenia tiretes a les cames i la recuperació va venir sola.
No vaig apuntar-me el desnivell positiu que vaig acumular en aquell entrenament, però no crec que passés dels +800. A la Casa de Campo hi ha pujades i baixades, però no és per tirar coets...i això sempre facilita la no aparició de molèsties musculars. En aquests últims dies he estat rodant entre 6 i 18 kms, tot preparant l'entrenament de demà on tinc la intenció d'arribar al mig centenar de quilòmetres, una distància en què voldria començar a sumar desnivell.
Segueixo sense tenir un objectiu clar, però amb un ventall de possibilitats molt ampli. Pròximament el desgranaré, i a veure si m'acabo decidint.