dimecres, 28 de setembre de 2016

QUAN CÓRRER ÉS COM VOLAR

(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)

No ho hauria dit, no ho hauria somiat, no esperava tant. Però el cos m'ha concedit una treva i l'estic gaudint com mai. Entreno, estiro, descanso i recupero. El reforç muscular mai me l'havia pres seriosament, però m'ha donat la vida.
Recordo els primers dies que tornava a córrer, a 7'/km...durant un únic quilòmetre. I flipava.

Avui he fet un entrenament molt interessant, de 15 quilòmetres, amb 6 sèries de 1.000 recuperant 1'30". Amb més estona d'escalfament, però ha estat una sessió calcada a una altra que vaig fer fa quinze dies, a les pistes de Pozuelo, amb els Kamparredores (Jero, Christian i Rubén), que preparen les maratons de Nova York i València. La diferència entre les dues sessions ha estat notable. Avui, 5" més ràpid de mitjana, he corregut amb les voladores d'Asics, les Tarther 2.
El resultat:

3'38.8
3'32.0
3'38.7
3'36.1
3'37.1
3'34.8

Bufava una mica de vent, així que hi havia mils ràpids (amb tres rectes de vent a favor i dues en contra) i mils lents (les rectes amb vent en contra, 3, feien feixuga la sèrie).

Però no he patit. No he tingut aquella sensació de patiment, de no poder més, de cansament a les cames o de no poder respirar. No. M'hi he esforçat molt, però he gestionat cada sèrie, guardant una mica.
Mentre serrava les dents en cada sèrie, anava mirant el rellotge i no em creia que estigués anant tan ràpidament. Corria, sí. Però tenia la sensació d'estar volant sobre el tartan.


CUANDO CORRER ES COMO VOLAR
No lo habría dicho, no lo habría soñado, no esperaba tanto. Pero el cuerpo me ha regalado una tregua y la estoy disfrutando como nunca. Entreno, estiro, descanso y recupero. El refuerzo muscular nunca me lo había tomado seriamente, pero me ha dado la vida.
Recuerdo los primeros días que volvía a correr, a 7'/km...durante un único kilómetro. Y flipaba.

Hoy he hecho un entrenamiento muy interesante, de 15 kilómetros, con 6 series de 1.000 metros, recuperando 1'30". Con más rato de calentamiento, pero ha sido una sesión calcada a otra que hice hace dos semanas, en las pistas de Pozuelo, con los Kamparredores (Jero, Christian y Rubén), que preparan los maratones de Nueva York y Valencia. La diferencia entre las dos sesiones ha sido notable. Hoy, 5" más rápido de media, he corrido con las voladoras de Asics, las Tarther 2.
El resultado:

3'38.8
3'32.0
3'38.7
3'36.1
3'37.1
3'34.8

Soplaba un poco de viento, así que había miles rápidos (con tres rectas de viento a favor y dos en contra) y miles lentos (las rectas con viento en contra, 3, lo hacían complicado).

Pero no he sufrido. No he tenido aquella sensación de sufrimiento, de no poder más, de cansancio en las piernas o de no poder respirar. No. Me he esforzado mucho pero he gestionado cada serie, guardando un poco.
Mientras apretaba los dientes en cada serie, iba mirando el reloj y no me podía creer que estuviese yendo tan rápido. Estaba corriendo, sí. Pero me daba la sensación de estar volando sobre el tartán.

1 comentari:

MILA ha dit...

No sabes como me alegra verte tan optimista.
Que sigas así