diumenge, 2 d’octubre de 2016

BARCELONA TRIATHLON O LA PRÈVIA DEL MEU SALT A LES PROVES D'ESPORTS COMBINATS

(Traducción al castellano al final del artículo)

Són oportunitats que apareixen i desapareixen. Són trens que passen i t'hi puges o no t'hi puges. Són alternatives al que he fet sempre, córrer, que tard o d'hora, alguna vegada, les havia de provar.
Fa temps que tinc ganes d'estrenar-me en una triatló. Des del moment en què em vaig lesionar, vaig recuperar la meva afició al ciclisme, que havia practicat de ben petit, a Sant Pol de Mar. A poc a poc, vaig anar podent tornar a córrer i em vaig adonar que la combinació d'esports seria menys lesiva i m'ajudaria a ser més complet.
Em vaig inscriure a la Triatló de Gijón, pel 23 d'octubre. Però aquesta última setmana se'm va presentar la possibilitat d'avançar el meu debut i, a més a més, fer-ho a Barcelona, la meva ciutat. Ja que és tracta d'un món que desconec, com a mínim pot anar-me bé estrenar-me en un territori que tinc molt interioritzat.
Aquestes últimes setmanes he anat fent algunes classes de natació, amb en Juan Diego Gil Sánchez, i pràctiques d'altra naturalesa amb en Mati Rivera (al pantà d'un club privat de Boadilla) i en Jabi del Real Perelló (familiaritzant-me amb els cops i les estirades de peu).
Arribo una mica peix, però la cursa de diumenge no és una cursa com una altra. És un aprenentatge, com en el seu moment va ser la primera marató. He d'empapar-me de tots els coneixements que pugui per, més endavant, poder gaudir de les triatlons.


BARCELONA TRIATHLON O LA PREVIA DEL MI SALTO A LAS PRUEBAS DE DEPORTES COMBINADOS

Son oportunidades que aparecen y desaparecen, Son trenes que pasan y te subes o no te subes. Son alternativas a lo que he hecho siempre, correr, que más pronto o más tarde, alguna vez tengo que probar.
Hace tiempo que tengo ganas de estrenarme en un triatlón. Des del momento en el que me lesioné, recuperé mi afición por el ciclismo, que había practicado de niño, en Sant Pol de Mar. Poco a poco fui pudiendo volver a correr y me di cuenta de que la combinación de deportes me sería menos lesiva que el atletismo y me ayudaría a ser más completo.
Me inscribí en el Triatlón de Gijón, que se disputa el 23 de octubre. Pero la semana pasada se me presentó la posibilidad de avanzar mi debut y, además, trasladarlo a Barcelona, mi ciudad. Teniendo en cuenta que se trata de un mundo desconocido para mí, por lo menos me puede ir bien estrenarme en un territorio que tengo muy interiorizado.

Estas últimas semanas he ido haciendo algunas clases de natación, con Juan Diego Gil Sánchez, así como prácticas de otra naturaleza, con Mati Rivera (en el pantano de un club privado de Boadilla) y con Jabi del Real Perelló (familiarizándome con los golpes i tirones de pie.).
Llego un poco cojo de entrenamiento, pero la carrera del próximo domingo no es una competición como otras. Es un aprendizaje, como en su momento fue mi primer maratón, en 1996. Tengo que empaparme de todos los conociemientos que pueda para, más adelante, poder disfrutar de los triatlones.