Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reptes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reptes. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de setembre del 2017

A 18 DIES PEL CHALLENGE DE MADRID

(Traducción al castellano al final del artículo)

Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac...és el so de l'inevitable pas del temps. El compte enrere. Ja són menys de tres setmanes. 18 dies, només. Bufff, quins nervis!!! I quines ganes!!!

Aquesta setmana les piscines municipals de Madrid han tornat a obrir i he tingut un rampell dels meus. Tenia tantes ganes de nedar (o potser tanta necessitat) que dilluns no vaig deixar escapar l'oportunitat del primer dia (com aquell que el dia 1 de gener intenta iniciar hàbits de bona conducta) i ahir vaig repetir. Ni molt ni poc, però havia de nedar, moure els braços, recuperar sensacions a l'aigua, en la disciplina més adversa de les tres que formen una triatló. Vaig fer 2.275 i 2.375 metres, respectivament. I la idea és anar repetint els pròxims dies.

Després de tantes setmanes on he prioritzat els entrenaments de córrer, tinc les cames pesades. No hi ha dia que no tingui un punt de cansament. El toc de gràcia es va produir diumenge passat, quan vaig anar cap a la Casa de Campo, en una tirada llarga, de 28 km i vaig acabar mooooooolt cansat. No li vull donar més importància de la que té, ja que feia força calor i no vaig beure prou aigua (els punts d'avituallament en els entrenaments a peu són complicats). Però també és cert que, més aviat o més tard) havia de fer una setmana de clara baixada. He tingut la sort (toco fusta, vull seguir així) de no haver-me posat malalt ni haver agafat cap refredat en aquests últims mesos. Tampoc voldria patir cap tipus de sobrecàrrega...ni lesió.
Vaig amb les bateries justetes - Tornar a Córrer
Avui he corregut 10 quilòmetres suaus i, si em dona temps, demà agafaré una estona la bici.

18 dies i ja hi som.
18, només.
So far, so good.


A 18 DÍAS PARA EL CHALLENGE DE MADRID


Tictac, tictac, tictac, tictac...es el sonido del inevitable paso del tiempo. La cuenta atrás. Ya son menos de tres semanas. 18 días, solamente. Bufff, qué nervios!!! Y qué ganas!!!

Esta semana las piscinas municipales de Madrid han vuelto a abrir y he tenido un ataque de locura de los míos. Tenía tantas ganas de nadar (o quizás era necesidad, no sé bien), que el lunes no dejé escapar la oportunidad del primer día (como aquel que el 1 de enero intenta poner en práctica hábitos de buena conducta) y ayer, repetí. Ni mucho ni poco, pero tenía que nadar, mover los brazos, recuperar sensaciones en el agua, en la disciplina que me es más adversa de las tres que se hacen en un triatlón. Hice 2.275 i 2.375 metros, respectivamente. Y la idea es ir repitiendo los próximos días.

Después de tantas semanas en las que he priorizado los entrenamientos de correr, tengo las piernas pesadas, No hay día que no salga a la calle con un punto de cansancio. El toque de gracia se produjo el domingo pasado, cuando fui a la Casa de Campo a hacer una tirada larga, de 28 km i acabé ,uuuuuuuy cansado. No le quiero dar más importancia de la que tiene, ya que hacía bastante calor y no bebí suficiente agua (los puntos de avituallamiento en los entrenamientos a pie son bastante complicados). Pero también es cierto que, tarde o temprano, tenía que hacer una semana de clara bajada. He tenido la suerte (toco madera, quiero seguir así) de no haber enfermado ni haber cogido resfriados estos últimos meses. Tampoco querría sufrir ningún tipo de sobrecarga...ni lesión.
Voy con las baterías justitas - Tornar a Córrer
Hoy he corrido 10 kilómetros suaves y, si me da tiempo, mañana, cogeré la bici un rato.

18 días y ya está aquí.
18, solamente.
So far, so good.

diumenge, 27 de novembre del 2016

MIRO A L'HORITZÓ I EM VEIG CORRENT UNA MITJA MARATÓ

(Versión traducida al castellano al final del artículo)

A poc a poc he anat ampliant horitzons i augmentant la distància dels entrenaments. La setmana passada ja em vaig quedar prou satisfet amb la marca aconseguida a Canillejas. Ara, el que busco és seguir anant una mica més enllà. En l'entrenament d'aquest matí, totalment passat per aigua, com el d'ahir, com el d'aquests últims dies, he volgut fer una tirada llarga. Fins ara, només havia rodat poc més de quinze quilòmetres i volia veure com em trobava estirant la cursa una mica.



A un ritme acceptable, gairebé tota l'estona en progressió, m'he anat trobant millor a mida que anava avançant. Les sensacions han estat boníssimes. Torno a pensar que sóc un dièsel, que un 10K em pasa molt rápidament i que he de buscar reptes de més durada. Així que tinc clar que el pròxim ha de ser una mitja marató.

No he mirat calendaris, no tinc pressa, no he pensat en res concret. Però vull competir en alguna cursa de 21 quilòmetres. Aniré a ritmes molt més modestos que els d'un deu mil, però gaudiré més intentant resistir durant més estona.



MIRO AL HORIZONTE Y ME VEO CORRIENDO UN MEDIO MARATÓN

Poco a poco he ido ampliando horizontes y aumentando la distancia de los entrenamientos. La semana pasada ya quedé contento con la marca que conseguí en Canillejas.  Ahora, lo que busco es seguir yendo un poco más allá. En el entrenamiento de esta mañana, totalmente pasado por agua, como el de ayer, como el de estos últimos días, he querido hacer una tirada larga. Hasta ahora, sólo había rodado poco más de quince kilómetros y quería comprobar cómo me encontraba estirando la carrera un poco.



A un ritmo aceptable, casi todo el rato en progresión, me he ido encontrando mejor a medida que iba avanzando. Las sensaciones han sido buenísimas. Vuelvo a pensar que soy un diésel, que un 10K me pasa muy rápidamente y que tengo que buscar retos de mayor duración. Así que tengo claro que, el próximo, será un medio maratón.

No he mirado calendarios, no tengo prisa, no he pensado en nada concreto. Pero quiero competir en alguna carrera de 21 kilómetros. Iré a ritmos mucho más modestos que los de un diez mil, pero disfrutaré más intentando resistir durante más rato.